L'empresa pública estatal de residus, Enresa, va completar el 2003 bona part del desmantellament de la central nuclear clausurada, però no el podrà fer del tot efectiu fins 25 anys més tard, en espera que el reactor perdi la seva radioactivitat i pugui ser desballestat. Per tant, ara per ara el front prioritari són els residus d'alta activitat procedents de Vandellòs I, emmagatzemats a França, que haurien de tornar abans del 2011 i ser guardats en un magatzem temporal centralitzat (ATC) sobre el qual l'Estat encara no ha obert el procés per designar-ne la seu. Amb tot, a partir del 2011 Enresa haurà de pagar a la francesa Cogema 60.000 euros diaris de fiança –en podrà recuperar la part que no correspongui als costos d'emmagatzematge– perquè li continuï custodiant els residus.
Vandellòs va ser la primera central nuclear de l'Estat espanyol sotmesa a desmantellament, amb una antelació de 13 anys sobre la previsió inicial de la seva vida útil. A més a més, Vandellòs I era, abans de l'accident, l'única central nuclear estatal que enviava el combustible usat a França per al seu reciclatge. Abans i després de l'octubre del 89, els anomenats trens nuclears van transportar cap al centre de reelaboració de la firma francesa Cogema desenes de milers d'elements combustibles, pels quals Enresa havia pagat fins a l'any 2000 més de 260 milions d'euros, segons informació facilitada pel govern estatal. Cap a 680 metres cúbics de residus d'alta radioactivitat, però, han de tornar a territori estatal abans del 2011, amb l'amenaça d'una penalització de 60.000 euros diaris que hauria d'assumir Enresa mateix, a qui un protocol signat el 2001 per liquidar l'estada dels residus en territori francès ja li haurà costat prop de 250 milions més fins al desembre del 2010. En aquest punt, l'argument econòmic se suma al logístic en defensa del polèmic ATC de residus radioactius d'alta activitat, que agruparà en un mateix indret no només els residus de Vandellòs I sinó els de la resta de centrals, que encara s'acumulen en les piscines de cada instal·lació.
Però el ministeri d'Indústria encara no ha obert cap període de presentació de candidatures per albergar l'ATC i el retard en el procés va en contra dels interessos econòmics d'Enresa; de les elèctriques, que podrien arribar a témer pel col·lapse de les piscines i, en última instància, dels ciutadans que paguen el rebut elèctric. Però l'argument dels 60.000 euros diaris és matisable ja que, segons la resposta del govern de Madrid a una pregunta del diputat d'ICV Joan Herrera, l'Estat recuperaria bona part d'aquesta quantitat en el moment que poguessin tornar els residus, per guardar-los, o bé en un ATC o bé en magatzems temporals individuals (ATI) com el que es projecta a Ascó. Un portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya ja especula amb la possibilitat que l'Estat pugui descartar l'ATC, pel rebuig social que genera, i apostar pels ATI, però fonts del ministeri d'Indústria ho van desmentir divendres: «Seria multiplicar els costos.»
Fins al 2028
Però els residus no són l'únic compte pendent de Vandellòs I, emplaçament on, físicament, encara perviu, en període de latència, el reactor i totes les estructures internes. El calaix del reactor no es retirarà fins a l'any 2028, després de 25 anys de vigilància, temps necessari per què la seva radioactivitat decaigui prou per culminar un desmantellament que oficialment va començar al 1998. L'any 1995 Enresa va presentar el pla per desmuntar la central, xifrat inicialment en 54.000 milions de pessetes (325 milions d'euros), que és el que primer demanava l'acusació particular –després va canviar els arguments i la petició– com a indemnització durant el judici. Cada any, el pressupost general de l'Estat encara preveu diners –per al 2010 hi ha una partida més aviat simbòlica de 16.000 euros– per a la custòdia del reactor.
Però la factura de Vandellòs I no s'acaba aquí. Inicialment, els danys causats pel sinistre es valoraven en 15.000 milions de pessetes per les més de 90 companyies asseguradores contractades per Vandellòs I, tot i que al final Hifrensa va ser indemnitzada només amb un terç de les pèrdues: més de 30 milions d'euros. La firma, entre 1991 i 1997, va haver de fer els treballs de descàrrega del reactor, evacuació del combustible gastat que encara no havia viatjat a França i l'extracció dels residus en sils de grafit, cosa que va costar als socis d'Hifrensa més de 162 milions d'euros. Entre 1998 i 2003, Enresa va fer la resta.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.