Torredembarra espera atreure submarinistes i regenerar la pesca amb un biòtop a una milla de la costa
El cost del projecte s'ha hagut de retallar i al final serà de només mig milió
Després de dos anys de treball, l'associació Antines ha acabat de fer ja el projecte que estudia la viabilitat d'instal·lar un biòtop a 1,3 milles de la costa de Torredembarra, i amb el qual s'espera tant atreure turistes aficionats al submarinisme (que té un ampli mercat a Europa) com difondre el respecte pel fons marí. A més, els impulsors del projecte defensen que permetrà també una regeneració de la pesca a la zona, de la qual es beneficiaran, sobretot, els pescadors locals.
Esperant el permís
Tot i que inicialment l'entitat apostava per crear dues muntanyes rocoses al fons del mar, finalment ha decidit rebaixar l'ambició del projecte i enfonsar una única estructura en un punt en què el mar arriba als 33 metres de profunditat. El biòtop tindrà quinze metres d'alçada, i en la seva base tindrà un diàmetre de més de 60 metres. «Això ens permetrà mostrar la diversitat de la fauna i la flora marina al llarg de tota la columna», va detallar el director del projecte, Oriol Milà.
Ara, el document –que inclou uns estudis d'impacte sobre els corrents marítims i en el desplaçament de partícules– haurà de tenir el vistiplau de la direcció general de Costes. A partir d'aquest moment, els seus impulsors calculen que la construcció del biòtop durarà entre dos i tres mesos. «L'ocupació per part de peixos i plantes marines podria ser immediata, però trigaria uns tres anys abans no es produís el seu estat òptim», va assenyalar Milà.
Les obres tindran un cost d'uns 450.000 euros, i l'associació n'haurà de buscar el finançament. De moment, tenen el compromís d'un particular de Torredembarra que estaria disposat a fer un préstec d'una part dels diners necessaris.
Més activitats
A banda de l'atracció per submarinistes i dels beneficis per als pescadors, l'Associació Antines vol que el biòtop sigui també un espai obert a ciutadans que no s'atreveixin a submergir-se a tanta profunditat. «Esperem poder fer la muntanya prou alta perquè, tot fent snorkel, també es pugui observar la riquesa del fons», va avançar ahir el vicepresident de l'entitat, Miquel Rota. El futur biòtop serà, segons els seus impulsors, «únic» tant per la seva alçada com, sobretot, pel material que es farà servir a l'hora de construir-lo: el carbonat càlcic, un material que s'obté d'una pedrera de Bellvei i que no és res més que corall de fa vint-i-cinc milions d'anys, ara fossilitzat. «Necessitarem 50.000 tones d'aquesta pedra», va detallar Rota. Aquest material té l'avantatge de ser especialment porós, un fet que facilitarà la instal·lació de colònies de fauna i flora autòctones, a més de garantir de manera efectiva l'estabilitat del futur biòtop.