La coordinadora pel trasllat de l'N-II al Maresme exigeix ara rescatar l'autopista
Amb l'acord signat ahir constaten que s'ha perdut el temps i que no hi ha interès a treure el peatge
«Estem tristos i decebuts, perquè ara es signa un protocol que ja es va anunciar fa un any i mig i que pel que sembla no aporta res de nou». Així s'expressava ahir el president de la plataforma No a la N-II de Vilassar de Mar, Antoni Esteban, que lamenta que en tot aquest temps des de la Generalitat no s'hagi avançat per mirar de rescatar el peatge de l'autopista.
Les entitats dels municipis del Baix Maresme que s'ha mobilitzat per fer efectiu el trasllat del trànsit de l'N-II cap a l'autopista C-32 mantenen que no hi ha interès per part del govern català en rescatar el peatge. Segons diuen això només representaria una inversió de 325 milions d'euros que es podria perfectament assumir amb la partida addicional de 400 milions d'euros que l'Estat s'ha compromès a destinar per a la construcció d'una nova via que ha d'assumir el trànsit de l'N-II. «La Generalitat no li ha interessat mai treure el peatge i analitzar l'impacte de com una autovia podria absorbir el trànsit», critica el portaveu de la plataforma Cívica Camí Ral de Premià de Mar, Rafel Anguera. Per aquest motiu des de les entitats contràries a la proposta que estudia el govern català per fer una nova via al costat de l'autopista es preparen noves mobilitzacions per mostrar el seu posicionament.
Les plataformes critiquen que des que es va anunciar el traspàs la Generalitat no s'hagi afanyat a reclamar a l'Estat aquesta inversió i començar a treballar en els projectes que tal i com recorden encara s'ha de redactar. «Només s'està marejant la perdiu. No hi ha cap alternativa real, van fent estudis i anem malgastant diner públic. Parlen dels laterals però els ajuntaments no n'estan informats», apuntava ahir el representant de la plataforma del Masnou, Pere Compañó. El traspàs de l'N-II al seu pas pel Maresme ha trigat prop de vint mesos a materialitzar-se.
Cinquanta quilòmetres
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el ministre de Foment, José Blanco, van signar ahir el conveni de col·laboració que traspassa a la Generalitat la titularitat del tram de 50 quilòmetres de la N-II entre Montgat i Tordera. El conveni inclou la creació d'una nova via que suposarà la inversió de 400 milions d'euros dels quals 97'4 ja s'invertiran el 2010. Aquesta inversió inicial està prevista destinar-la a les obres que s'han de fer a la ronda de Mataró per construir els laterals i per fer la variant d'Arenys de Mar. El conseller Nadal va manifestar que el traspàs suposava una «assignatura pendent en la que Catalunya volia entrar a fons per solucionar l'alt índex de sinistralitat en aquest tram».
La primera actuació, els laterals de Mataró
Mataró és l'únic municipi del Maresme que té una variant per desviar el trànsit de l'N-II aprofitant el tram de l'autopista, lliure de peatge, que travessa els afores de la ciutat. La capital del Maresme serà la primera a tenir laterals en aquesta via que suporta un important volum de vehicles. L'Estat ja preveu que dels 400 milions que aportarà per a la construcció de la nova via que ha de substituir l'N-II, al Baix Maresme, una primera aportació de 97,4 milions d'euros sigui per ampliar la via que es coneix com la ronda de Mataró.
El projecte per ampliar aquesta nova variant preveu fer cinc quilòmetres de calçades laterals, des d'abans de l'enllaç amb la C-60, que connecta amb Granollers, fins a la sortida que enllaça amb l'N-II. L'objectiu és reduir el trànsit al tronc central i destinar els laterals als conductors que necessiten entrar i sortir de la ciutat. Això obligarà en aquest tram a fer dos nous túnels al costat dels que ja existeixen a tocar de la sortida Mataró Oest. Aquest accés, on hi ha moltes cues per entrar al centre comercial Mataró Parc i a l'hospital, s'ampliarà amb un carril més el pont que travessa per sobre l'autopista i es faria un pas elevat per als vianants. Altres accessos previstos d'entrada a la ciutat eren els de Cerdanyola i el de Rocafonda, aquest últim davant la pressió de l'Ajuntament per la necessitat dels veïns i els industrials del polígon ja s'ha portat a terme i està obert al trànsit. Era una de les sortides de la ronda que havia quedat mal resolta amb la construcció de l'autopista i que des de feia anys es reclamava.
El fet que la capital del Maresme sigui la única que gaudeixi de ronda lliure de peatge i que ara sigui la primera de portar a terme l'ampliació de l'autopista ha generat molts recels als municipis del Baix maresme. Des de la coordinadora no s'amaguen de criticar «el greuge comparatiu» per la resta de la comarca. Des de la plataforma de Vilassar de Mar, Antoni Esteban, manté que «el premi només és pels qui són del mateix color polític». També coincideix en les crítiques Pere Compañó, del Masnou que entén que la capital del Maresme no tingui cap interès pel problema del Baix Maresme quan «ells ja tenen el problema resolt».
Els treballs que s'estan fent sobre la redacció de l'estudi informatiu de la ronda del Baix Maresme, en el tram entre Montgat i Mataró ha de resoldre els greus problemes de mobilitat que arrossega la comarca i que es concentren especialment en aquest tram. El disseny de la nova via, que se situarà al costat de l'autopista C-32, haurà de tenir en compte tots els estudis elaborats per les diferents administracions i demostrar que és absolutament necessària, segons es va acordar en el si del Consell Comarcal del Maresme entre totes les forces polítiques. Històricament s'han mantingut posicions enfrontades sobre si el territori podria assumir o no les conseqüències d'una nova infraestructura atesa la densitat urbanística.