La Generalitat aprova el traçat més conflictiu de la variant de l'eix de l'Ebre

Bel va explicar que el director general de Carreteres ja li ha comunicat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha signat la resolució sobre el traçat de la variant de la C-12. Una decisió que El Punt ja va avançar en la seua edició del 12 de gener. «Volem veure la resolució per escrit, per poder veure quin és el calendari del projecte i saber si el procés és irreversible», va assenyalar l'alcalde. Segons Bel, també caldrà comprovar quina és l'afectació sobre el Pla de Sitges, i si s'ha fet algun canvi en el plantejament inicial. «A més, volem estudiar en quins termes s'han resolt les nostres al·legacions, per decidir si la nostra oposició tindria viabilitat jurídica», va concloure l'alcalde tortosí. Així, Bel no va descartar que l'Ajuntament puga fer més al·legacions al projecte constructiu, o bé presentar un recurs contenciós administratiu.

La informació pública i la tramitació ambiental del traçat de la variant de l'eix de l'Ebre s'han allargat durant gairebé 21 mesos, des de l'abril del 2008. Política Territorial –que oficialment encara no ha contestat les al·legacions presentades per l'Ajuntament, per l'EMD de Jesús, per la plataforma Salvem lo Canalet i per veïns de Jesús i de Vinallop– manté el traçat que considerava «més adient» en els estudis informatiu i d'impacte ambiental. Amb tot, incorpora millores per evitar afectacions en habitatges de la població veïna de Roquetes i al Pla de les Sitges. El traçat també ha tingut en compte les reserves urbanístiques previstes en el pla territorial de les Terres de l'Ebre i en el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa. Però el pla general també incloïa una altra reserva de terrenys més a l'oest, tot resseguint el canal Xerta-Sénia, que és el traçat que han reclamat els 21 regidors de l'Ajuntament i la junta veïnal de l'EMD. A banda, l'alcalde va recordar la setmana passada que el traçat no respecta exactament el corredor reservat en el planejament urbanístic, i que una part dels terrenys que s'hauran d'expropiar per fer la nova carretera són urbans. «Es van equivocar i van pintar la franja de terrenys malament, amb la perversitat de voler fer les expropiacions més barates perquè es pensaven que seria sòl no urbà», va argumentar Bel.

D'altra banda, com ja li havia estat comunicat a l'Ajuntament, el traçat aprovat per Política Territorial ha eliminat del projecte l'enllaç de la variant de l'eix de l'Ebre, a Vinallop, amb la carretera d'Ulldecona (T-331). El seu disseny serà analitzat en el segon tram del desdoblament de l'eix de l'Ebre, des de Vinallop fins a Sant Carles de la Ràpita. En aquest sentit, la segona fase de la transformació de la C-12 en una autovia de quatre carrils ja s'està redactant, i sortirà a informació pública durant el primer semestre del 2010. El govern també ha tret a concurs la redacció de l'estudi previ del desdoblament de tot l'eix de l'Ebre, entre el port dels Alfacs i Lleida. Però la voluntat de la Generalitat és executar en primer lloc la variant prevista per l'oest de Tortosa i Roquetes. El traçat de la variant correspon a una via desdoblada de 12 quilòmetres de longitud, que travessa els termes municipals de Tortosa i de Roquetes i, en un petit tram final, el terme d'Aldover. S'inicia a l'actual C-12, a prop del nucli de Vinallop, lloc des d'on es desdobla en un tram d'uns tres quilòmetres.