Els ajuntaments tenen nou mesos per adaptar els ressalts dels carrers a la normativa

El Servei Català de Trànsit els recomana seguir els criteris de Foment perquè si no els conductors podran denunciar-los

El Servei Català de Trànsit ha consultat els seus serveis jurídics quin efecte pot tenir l'ordre del Ministeri de Foment, i han deixat clar que els ajuntaments poden tenir problemes legals en cas d'algun accident a causa d'un ressalt que no compleixi els criteris fixats en l'ordre. «És important que l'administració posi les esquenes d'ase que toca per salvaguardar-se, perquè si bé la normativa no és bàsica i no és obligatori complir-la fora de les carreteres de l'Estat, ara mateix és l'únic referent. El jutge pot interpretar que com que és l'única existent és la que s'ha de complir», ha explicat Xavier Almirall, responsable de l'oficina del pla català de seguretat viària. L'ordre de Foment només afecta les carreteres de l'Estat, es va aprovar el setembre del 2008 i va sortir publicada al BOE el mes següent. Dins el document aprovat s'especifica que els projectes que s'hagin contractat amb posterioritat ja han de complir les característiques que s'hi especifiquen, i que hi ha un termini de dos anys perquè els ressalts de la xarxa de carreteres estatal s'hi adapti.

«Hi ha un ús inadequat»

Almirall també ha afirmat que «a vegades hi ha un ús inadequat, i en alguns llocs un excés d'aquests elements». Entre els punts negatius, hi ha els danys a vehicles, els accidents que poden provocar o la reducció del temps de resposta de vehicles d'emergència. Tot i això, ha reconegut que es tracta d'un dels elements més efectius per obligar a la reducció de la velocitat en vies urbanes, si bé ha recordat altres mètodes com els giratoris, els semàfors o els radars. La presència de ressalts s'ha multiplicat els últims anys i ara també és més habitual trobar-ne en vies secundàries interurbanes, poc transitades i que la gent utilitza com a dreceres.

Abans només hi havia criteris de la Generalitat

Abans de la presència d'aquest reglament del Ministeri de Foment, no hi havia cap normativa que regulés els ressalts. El Servei Català de Trànsit no té competències legislatives, i la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va enviar el 2005 una circular per establir uns criteris constructius d'aquests elements. Cada cop proliferaven més, i els ajuntaments demanaven consell per saber quines característiques havien de tenir, i per això la Generalitat va editar aquesta circular amb consells. El Servei Català de Trànsit també ha elaborat més recentment un dossier tècnic, en què es recullen els criteris de Foment.

A Figueres se n'eliminarà un pels problemes que causava

Aquesta setmana l'Ajuntament de Figueres ha decidit retirar un dels dos passos elevats que es van construir fa menys de tres mesos a l'entrada de la ciutat per l'N-260, a tocar del giratori del carrer Ricard Giralt. El motiu han estat els problemes que causava a la circulació, perquè era molt alt i fins i tot un camió va tocar amb el motor al ressalt el cap de setmana passat i es va crear una gran bassa d'oli. En algun punt l'alçada arriba fins als vint centímetres, i també se'ls ha criticat que estan mal senyalitzats. Pel que fa al segon ressalt instal·lat en aquest tram, el que hi ha al semàfor del carrer Via Làctia, es rebaixarà el grau de desnivell un 8%.

Han de fer 4 metres de llarg i estar il·luminats

La normativa de Foment, que és la que ha recollit en el seu dossier tècnic el Servei Català de Trànsit, diferencia les característiques que han de tenir els ressalts en funció de quin tipus s'hagi escollit. En tots els casos es considera que han d'estar suficientment il·luminats perquè a la nit es puguin veure clarament, senyalitzats de manera adequada i que han de garantir el drenatge de la calçada per evitar que es formin basses en aquest punt. A més, s'aconsella no posar elements d'aquest tipus en trams de carrers que tinguin un pendent superior al 5%, i també en carreteres que siguin força transitades, amb una intensitat mitjana superior als 5.000 vehicles al dia, o que en hores punta hi passin més de 300 vehicles per hora. Tampoc es recomanen en trams on hi hagi un pas de camions superior als 300 al dia, per els problemes de congestió que s'hi poden ocasionar. D'altra banda, es recomana que quan se'n posin diversos de seguits, hi hagi un màxim de 200 metres entre cadascun. Cada tipologia de ressalt té també la seva norma tècnica específica.

Esquenes d'ase.

En tenir la forma arrodonida, han de fer quatre metres de longitud i sis centímetres d'alt com a màxim. Se situen a tota la calçada i no es recomana col·locar-los prop de les interseccions, perquè no es confonguin amb passos de vianants de ressalt. S'han de senyalitzar amb triangles blancs de pintura.

Passos de vianants elevats.

En aquest cas l'alçada pot ser de fins a deu centímetres, i la longitud de la zona elevada –la que conté el pas de vianants– també ha de ser de quatre metres. Les rampes de pujada i baixada al ressalt han de fer 1 metre de llarg si el carrer té un màxim de 30 km/h, i 2,5 metres si la velocitat permesa és de 50 km/h.

Elements prefabricats.

Aquests casos generalment són mòduls que es munten sobre la calçada, i també s'anomenen bandes reductores de velocitat. Si el carrer on s'instal·len té una velocitat màxima de 50 km/h, han de fer 60 centímetres de longitud i 3 com a màxim d'alt, mentre que si la velocitat és inferior, poden arribar a doblar la seva llargada i fer de 5 a 7 centímetres d'alt. Alguns dels productes que es comercialitzen no compleixen aquests requisits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.