Les obres en marxa elevaran el potencial de Reus a cinc milions de passatgers l'any
La nova terminal de sortides, el pas següent de l'execució del pla director, entrarà en servei al juliol i completarà la tríada
La nova terminal, que serà paral·lela a la pista i tindrà sis portes d'embarcament, entrarà en servei coincidint amb els mesos de més trànsit, i ocuparà uns 3.200 metres quadrats, que completaran una superfície conjunta entre els tres edificis de més de 12.000 m², en uns terrenys que n'ocupen uns 55.000 en total. Les instal·lacions tindran capacitat per atendre més de 1.500 passatgers l'hora, uns 30.000 al dia si es considera que l'aeroport pot obrir fins a 20 hores, la qual cosa du a una xifra potencial de més de cinc milions de passatgers l'any. Pallarès, però, aclareix que això no vol dir que amb els 1,7 milions del 2009 s'operi només a poc més d'un terç de la capacitat. «Un milió i mig es concentren en quatre o cinc mesos, i fent-ne la proporció vol dir que en aquell període ja es treballa amb mitjanes que serien de 3,5 milions l'any», explica el director, que en tot cas constata que amb les noves inversions «quedarà capacitat per créixer». De fet, l'aeroport treballa amb projeccions que li permetrien assolir uns quatre milions de passatgers el 2025.
Desestacionalitzar
A partir d'aquí, Pallarès creu que ara s'ha de fer un esforç «tant per reforçar la temporalitat de l'estiu com per desestacionalitzar el territori», un pas a què contribuiran els nous vols previstos a l'hivern amb Ryanair com «la implicació de tots els agents públics i privats del territori, perquè això és una aposta de tot el conjunt», explica.
De 5 a 14 aeronaus
El «nou aeroport», però, no està format tan sols per les tres terminals, ja que l'actual pla d'inversions preveu actuacions per valor de fins a 84 milions d'euros. Entre aquestes obres destaquen els 5,1 que s'han destinat a habilitar noves àrees d'aparcament de pagament, o els 10,1 per a l'ampliació de la plataforma d'aeronaus, que també s'està enllestint, i que permetrà passar d'una capacitat de 5 a 14 avions estacionats.
L'aeroport, en paral·lel, treballa amb l'objectiu de desenvolupar en pocs anys el sistema de seguretat operacional, que li permeti obtenir abans del 2014 el certificat oficial d'aeròdrom, i adaptar-se així a la normativa tècnica europea d'aviació civil. Per poder-hi aspirar, calen dues actuacions més a curt termini: la millora del camp de vols –que va ser adjudicada fa tot just un parell de setmanes per un import de 13,8 milions– i l'habilitació d'un nou «anell elèctric» de 25.000 quilowatts, connectat a la central elèctrica pròpia, per assegurar el subministrament a totes les línies del complex.
A més llarg termini, el pla director també preveu projectes com una nova torre de control, una central elèctrica o fins i tot altres ampliacions de la plataforma d'aeronaus i de les terminals. En tot cas, segons Pallarès, «Aena hi treballa contínuament», i la dimensió final i el ritme d'execució de les obres dependrà «de les expectatives i la demanda de trànsit a mitjà i llarg termini».
Cinc milions de pèrdua el 2009, si bé esperen guanys el 2010
L'aeroport de Reus va perdre 4,96 milions d'euros el 2009, segons el compte de resultats individualitzat que el ministre de Foment, José Blanco, va presentar per primer cop el 12 de gener. De fet, el del Camp no va ser l'únic aeroport amb pèrdues, ja que dels 47 que gestiona Aena –que en conjunt va perdre 433 milions, 300 dels quals a Barajas– només nou van tenir beneficis, entre els quals, el de Girona. Pallàres relativitzava ahir els mals resultats a Reus: «Estem parlant d'un servei públic que es dóna al territori, i en aquest sentit el més important és fixar-se en l'Ebitda, els beneficis abans d'impostos i amortitzacions.» Segons això, el resultat negatiu del 2009 va ser només de 520.000 euros, que els responsables veuen factible remuntar el 2010. «Les previsions són de resultats positius d'uns 620.000 euros enguany», indica Pallarès, cosa que suposaria segons ell «una fita històrica». L'actiu fix net de l'aeroport puja a 78 milions i el deute acumulat, a 97,32.
El cinquè d'Europa que més va créixer el 2009
El 2009 van passar per l'aeroport de Reus 1.706.609 passatgers, el que suposa un nou rècord històric del recinte i el situa com el 18è de l'Estat en xifres absolutes. La xifra, a més, és un 33,5% més alta que l'any anterior, fet que situa l'aeròdrom del Camp de Tarragona com el que més va créixer percentualment de tots els que Aena gestiona a l'Estat, «i el cinquè de tot Europa, fet que significa un doble èxit, en el mal moment conjuntural en què estem», s'enorgullia ahir Vicent Pallarès. El total d'operacions d'enlairament i aterratge l'any passat va pujar fins a 30.948, un 16% més que el 2008, una xifra que fa de l'aeroport de Reus el 19è del rànquing estatal en aquest aspecte.
Pel que fa a les operacions de càrrega, en canvi, des del Camp només es van transportar 9.602 tones, un 92% menys que el 2008, una xifra que situa l'aeroport molt enrere en l'àmbit estatal (en el lloc 34). Pallarès ho explica pel fet que el transport de mercaderies «es concentra en quatre grans aeroports a l'Estat (Madrid, Barcelona, Saragossa i Vitòria, a més dels canaris), perquè la política de mercat va cap a la concentració en pocs punts per una qüestió de polítiques d'escala».
Descens en els 2 últims mesos
Òbviament, l'espectacular augment del nombre de passatgers s'explica per l'augment del nombre de destinacions de Ryanair fins a 23 el 2009, però sobretot a l'estiu, ja que al novembre i al desembre les xifres de passatgers van caure molt, més d'un 30% respecte als mateixos mesos de l'any anterior. El nombre d'operacions es va mantenir al novembre, però va baixar també un 27,6% al desembre. El director de l'aeroport, en tot cas, confia que «enguany, amb la consolidació de la base, es tornaran a vorejar els 1,8 milions de passatgers».