La Generalitat aposta per fer extensiu el model de la Barcelona metropolitana a tot Catalunya
L'Autoritat Territorial de la Mobilitat ja coordina els serveis d'una part de Girona
El Pla de Viatgers de Catalunya 2008-2012 té com una de les prioritats la creació d'ATM arreu del territori. Aquests organismes, a més d'estudiar i analitzar els problemes de mobilitat en transport públic, també ofereixen solucions i coordinen serveis. El principal objectiu, però, és potenciar la utilització del transport públic, actualment tan minoritari en les zones allunyades de les àrees metropolitanes.
La seva tasca, segons reconeixen els seus responsables, no és fàcil, perquè d'una banda hi ha el problema de la sostenibilitat i de l'altre, el de la rendibilitat.
Es pot dir que és com allò del peix que es mossega la cua. Si els mitjans de transport públic són precaris, també ho serà la rendibilitat. Caldria saber quanta gent usaria el tren o els autobusos si els horaris fossin més racionals i els mitjans de transport, més nombrosos i fluids.
En el cas de Girona, les dades de l'ATM són clares quant a l'augment constant del nombre d'usuaris que experimenten les línies de transport que coordina des que va entrar en funcionament l'any 2006. En aquests tres anys l'augment ha representat més d'un 25 per cent. Una de les fites assolides per l'ATM a les comarques gironines ha estat el model de targeta integrada, que permet, segons la modalitat, fer deu desplaçaments per unes zones determinades i en un termini de temps concret amb una mateixa tarifa, amb qualsevol de les set companyies d'autobusos que fan viatges regulars a la zona d'influència.
La pitjor línia
Les línies ferroviàries circulen per una part molt petita de les comarques gironines. Una sola línia uneix la Selva, el Gironès i l'Alt Empordà. És la més utilitzada per fer desplaçaments a Barcelona o per anar de Figueres a Girona. L'altra línia, la de la Tor de Querol-Puigcerdà, que travessa una part del Ripollès, continua sent la més precària de tot l'Estat espanyol, tot i les obres de millora que s'hi fan i les que encara hi ha pendents. La seva baixa rendibilitat l'ha posada al límit del tancament diverses vegades. Només les mobilitzacions ciutadanes amb el suport de polítics i entitats han impedit que s'hagi clausurat.