Moure's per terres gironines sense cotxe

Només un 20% dels desplaçaments de les comarques gironines es fan amb transport públic

La demarcació de Girona es manté en primer lloc en la proporció de vehicles particulars per nombre d'habitants. Això es tradueix en la poca utilització del transport públic i, com a conseqüència, ser un servei, en la majoria de casos, deficitari.

Segons dades de la Generalitat, només un 20% de la població que es desplaça de manera més o menys habitual ho fa amb tren o autobús. Dins d'aquest 20%, però, s'hi inclouen els desplaçaments urbans dins les ciutats més grans, especialment a Girona.

Si ens ajustem només als transports interurbans, d'aquest 20%, dues terceres parts dels desplaçaments corresponen a la línia urbana de Girona. Traduït en xifres en resulta que per als trajectes entre poblacions només un 8% dels gironins fa servir l'autobús o el tren.

En el darrer any, però, aquest percentatge tendeix a l'alça i es preveu que continuï així. Això es produeix bàsicament per dos motius. Per una banda, la crisi econòmica, ja que desplaçar-se amb vehicle particular resulta considerablement molt més car que fer-ho en un mitjà públic. Per l'altra, l'envelliment d'una població que a mida que es va fent més gran tendeix a agafar menys el cotxe. I finalment, la dispersió de la població immigrada.

Aquestes dades estan recollides en el pla de viatgers de Catalunya 2008-2012 elaborat per la Generalitat i on s'analitzen les mancances i s'estudien mesures per a la mobilitat sostenible.

Gestió comarcal

La Generalitat manté consorcis amb empreses d'autobusos de línia regular que no podrien sobreviure sense la implicació econòmica del govern català. En el cas de Girona, l'any 2006 es va crear el Consorci del Transport Públic de l'àrea de Girona, una entitat interadministrativa que coordina el transport públic de les poblacions de les àrees de les poblacions del Gironès, part del Pla de l'Estany i part de la Selva, així com el transport urbà de la ciutat de Girona. Aquest organisme treballa perquè s'hi vagin afegint altres territoris on hi ha els consells comarcals que coordinen els temes de mobilitat.

La Generalitat també manté consorcis en les poblacions més petites perquè els seus habitants puguin utilitzar el transport escolar fins a les poblacions on hi hagi parades d'autobusos regulars.

A les comarques gironines hi ha un total de 19 estacions d'autobusos repartides per totes les comarques i poblacions amb major nombre d'habitants.

Entre les quinze línies que fan serveis regulars interurbans hi ha un total de 214 parades on es pot pujar i baixar de l'autobús. 45 d'aquests punts són dins la zona coordinada pel Consorci de Girona.

ESTACIONS DE BUS

Gironès
Girona
Pla de l'Estany
Banyoles
La Selva
Blanes
Lloret de Mar
Santa Coloma de Farners
Tossa de Mar
Baix Empordà
La Bisbal
Palafrugell
Palamós
Platja d'Aro-Castell
Sant Feliu de Guíxols
Torroella de Montgrí
Alt Empordà
Figueres
L'Escala
Roses
La Garrotxa
Olot
El Ripollès
Ripoll
Camprodon
La Cerdanya
Puigcerdà

EL GRÀFIC

El gràfic mostra els itineraris del transport regular d'autobús en les vuit comarques que configuren la demarcació de Girona. En moltes de les rutes marcades, especialment en llocs de la Costa Brava, hi operen més d'una companyia. En aquestes zones, quan arriba la temporada d'estiu el servei s'incrementa i hi ha servei nocturn. Des de les estacions surten i entren regularment autobusos que, a més, tenen parades en 214 municipis o punts entre l'un i l'altre. Les poblacions més allunyades tenen dret a utilitzar el servei de transport escolar. Això, en canvi, no es pot fer des de cap dels 214 punts de parada d'autobús.

Un dia de viatge per anar a la capital

El mes d'abril del 2009, el director general de Transports de la Generalitat, Manuel Villante, va presidir un acte a Ripoll anunciant que hi hauria quatre autobusos nous d'anada i tornada entre Ripoll i Girona. A més, va dir que serien semidirectes i, per tant, estalviarien gairebé una hora de temps de recorregut. És a dir, que els 87 quilòmetres que separen les dues poblacions es podrien fer en dues hores en lloc de tres, que és el què triguen els serveis que no són semidirectes. En la presentació, el director general va dir, cofoi: «La gent que ha d'anar a fer algun tràmit a Girona ja podrà anar i tornar el mateix dia.» No ho podia expressar de manera més clara i evident. El fet que els horaris són de dos autobusos al matí i dos a la tarda obliguen necessàriament a perdre tot un dia per recórrer menys de 180 quilòmetres en ple segle XXI. Deixant a banda que només estan en funcionament en dies lectius per als gairebé cap estudiant que l'utilitza per anar a la Universitat de Girona des del Ripollès.

Des la Cerdanya la cosa encara empitjora. Puigcerdà dista 137 quilòmetres de la capital de la demarcació. Hi ha però un sol autobús que surt de matinada i que torna quan ja és de nit.

I tornant a Ripoll, només un dels autobusos va directament a Girona. Els altres representen un llarg viacrucis que s'eternitza en el temps. Dels quatre que surten diàriament, cal anar fins a Olot i allà esperar-ne un altre que vagi fins a Girona, sovint amb esperes entre un vehicle i l'altre de més de mitja hora. I això, encara, en el cas que es visqui a Ripoll. Si se surt des de Campdevànol cal agafar-ne un de regular dels que van a Ripoll cada hora. En total, doncs, tres autobusos diferents per 87 quilòmetres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.