Ryanair preveu transportar tres milions de passatgers en dos anys des del Prat
El govern assegura que la companyia de baix cost no rebrà ajuts econòmics com els que rep per operar des de Girona, Reus i Lleida
En el marc de les V Jornades d'Aeroports Regionals que es van celebrar ahir a Girona, el director de desenvolupament de noves rutes de Ryanair, Ken O'Toole, va reiterar la voluntat de la companyia de baix cost d'operar des de Barcelona. Les intencions de Ryanair són d'obrir-se mercat amb força, preveu transportar tres milions de passatgers en dos anys des del Prat. La voluntat d'O'Toole és oferir preus tan competitius des de Barcelona com actualment ho fa des de Girona o Reus. De moment, Ryanair ja ha fet una petició de drets d'operació aeroportuària i els estant negociant amb Aena per concretar l'inici dels vols.
Ryanair, però, s'endinsarà en aquest nou repte comercial tota sola. El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va advertir que no ajudarien econòmicament la companyia de baix cost com ho fan perquè operi des dels aeroports de Girona, Reus i Lleida. Nadal va ser clar: «Si finalment Ryanair vola des del Prat ho ha de fer al seu risc i ventura.» «La decisió és estrictament comercial, el govern no hi té res a dir», va afegir. Malgrat que la legislació comunitària és molt restrictiva en el cas de les subvencions a companyies aèries que pot donar l'administració pública als aeroports que superen els 5 milions de passatgers anuals; el govern sí que podria donar a Ryanair ajudes indirectes, assumint, per exemple, part del cost del servei de transbordament de les maletes.
Sense repercussió
O'Toole va assegurar ahir que «volar des de Barcelona no generarà un impacte negatiu a Girona, sinó que serà una suma ja que s'afegiran tres milions més de passatgers a Catalunya». La voluntat de la companyia de baix cost és sumar aquests tres milions de passatgers nous i mantenir els cinc milions de viatgers que ha aconseguit el darrer any a Girona, aeroport que està entre el tercer i quart lloc en el rànquing dels aeroport on opera Ryanair.
Nadal té una altra perspectiva pel que fa a la repercussió que tindrà per Girona el fet que Ryanair voli des de Barcelona. El secretari per a la Mobilitat va augurar que la posada en marxa de vols des del Prat restarà passatge a Girona i també a Reus. Es tractaria d'aquells passatgers que, fins ara, s'han des traslladar des de Barcelona fins a Girona o Reus. Tanmateix, Nadal es mostrava esperançat amb el fet que «globalment, Catalunya guanyi passatgers».
El paper de l'Estat
oriol masLa ja gairebé segura arribada de Ryanair a Barcelona provocarà una sacsejada en el mapa del transport aeri a Catalunya i amenaça de reduir el nombre de viatgers dels aeroports de Girona i Reus. Per això, el secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va demanar a Aena que reinverteixi part dels beneficis que treu de l'aeroport de Girona –un dels pocs de la xarxa que no té pèrdues– a promocionar rutes i companyies aèries. Nadal va defensar que el nou model que proposa Foment de gestió aeroportuària és una millora respecte a l'actual, i que hi ha escletxes que afavoreixen una gestió individualitzada dels aeroports, fins i tot amb llibertat per decidir les taxes. Nadal va posar l'exemple de l'aeroport de Girona, on l'impuls en la promoció que han dut a terme les institucions gironines i el sector privat han permès superar els 5 milions de viatgers. Manel Nadal, però, va insistir que el govern continuarà reclamant el traspàs a la Generalitat d'aquest aeroport.
Model i taxes, en el debat
o. mEl model de gestió aeroportuària de l'Estat espanyol i les taxes que aplica el govern van centrar bona part dels debats. Tant els representants de companyies concretes com de les patronals del transport aeri van coincidir que en l'actualitat els aeroports competeixen entre ells per aconseguir viatgers i atraure companyies, un fet que no es dóna a l'Estat espanyol pel model de gestió centralitzat i únic d'Aena. Si bé es va reconèixer que els canvis que ha proposat recentment el govern són un pas endavant, l'Estat continuarà tenint la majoria en el moment de prendre decisions. Per tant, es considera que tan sols es tracta d'una reforma d'un model de gestió antic, i no d'un de nou. Una conseqüència de tot plegat són les taxes de navegació aèria, que són les més altes d'Europa, i que ara es volen reduir un 15% a través dels sous dels controladors aeris.