Els governs valencià i català s'uneixen per reclamar a la UE que atenga l'Arc Mediterrani

València, marc d'un acte reivindicatiu per mostrar l'entesa

Fa tot just un any que els presidents valencià i català, Francisco Camps i José Montilla, van tancar una prolongada etapa d'aïllament institucional amb una reunió celebrada a València. Aquella trobada va representar el fruit d'un treball ardu i gairebé en l'ombra d'acostament per superar els recels polítics que despertava una aliança estratègica entre veïns, ni que fóra en el camp de les infraestructures.

Però les necessitats empresarials i l'imperatiu d'articular com cal un territori que genera per si sol un terç del PIB espanyol han pogut més que les dèries anticatalanistes instal·lades en el corpus doctrinal del PP valencià.

Avui, el conseller català Joaquim Nadal i el valencià Mario Flores –juntament amb el balear Gabriel Vicens i el ministre andorrà Vicenç Alay– presidiran a València la cloenda de l'Acte pel Reconeixement Europeu de l'Arc Mediterrani, organitzat per l'Institut Ignasi Villalonga (IIV).

I no estaran a soles. Els acompanyaran les principals entitats empresarials d'aquests territoris, les universitats, les cambres de comerç, els sindicats, els col·legis professionals i tots els ports.

«Volem que es prioritzen les inversions europees a l'eix mediterrani però també que s'intensifique la cooperació internacional entre Catalunya i el País Valencià; hi ha una nova geografia que ens obliga a anar junts», assenyala Pau Caparrós, coordinador de l'IIV.

L'acte servirà per a ratificar una declaració d'unitat davant de Brussel·les i també per a presentar el Llibre blanc de les infraestructures de l'Arc Mediterrani, elaborat per l'IIV –també amb el suport de tots els actors– i reconegut com a document de treball al si de la UE.

Aquesta vegada es pretén que els deures estiguen fets, no com en 2003, quan l'informe Van Miert de la Comissió va ignorar l'Arc Mediterrani davant la indolència institucional. Una segona oportunitat.

L'ombra d'Eliseu Climent

E.O

Curiosament, l'ombra del personatge que suporta bona part de les implacables envestides anticatalanistes del PP valencià, Eliseu Climent, es projectarà sobre la trobada d'avui. De fet, l'IIV, l'organitzador, és una de les entitats constituïdes en l'òrbita de l'activista valencià, com Acció Cultural del País Valencià, Tresiquatre i l'Institut Internacional d'Estudis Borgians. Aquesta circumstància fa més meritori si és possible el paper de l'IIV pel que fa a la mediació entre els governs català i valencià. «Dificultats a banda, el conseller valencià Mario Flores ha mostrat una disposició total, absoluta i decidida a acudir-hi; el més difícil ha sigut consolidar una institució com l'IIV i generar un cert consens, que ara és total, sobre la qüestió de les infraestructures», subratlla Caparrós.

D'altra banda, resulta igualment curiós que l'IIV el presidisca Ferran Villalonga, exconseller del primer govern d'Eduardo Zaplana (PP) en la Generalitat i actual cònsol general de l'Estat espanyol a Nova York. També ell, encara que no ho semble, es va enfrontar en aquells temps a Climent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.