L'Estat posa en dubte el soterrament del tren convencional a Girona a causa de la crisi
El secretari general de Transports afirma que l'obra està supeditada «a l'encaix de projectes i l'encaix pressupostari»
La demolició del viaducte ha sigut sempre un dels grans arguments esgrimits pels partidaris de fer l'estació del TAV al centre de Girona, en lloc de construir-la a l'entorn de l'aeroport com defensaven altres sectors. I la conversió de tot l'espai que haurà de quedar alliberat ha centrat també debats socials, polítics i urbanístics: una rambla, carrils bus, aparcaments... han estat algunes de les possibilitats que s'han plantejat de manera més fonamentada. Fins i tot, hi ha qui ha defensat mantenir el viaducte per fer-hi passar un tramvia urbà. I també s'ha discutit sobre com s'haurà de finançar l'enderroc de l'estructura de formigó que creua la ciutat, si només ho ha de pagar l'Estat o hi hauria de participar la Generalitat i l'Ajuntament.
En tot cas, i vistes les declaracions d'ahir de Cachafeiro, aquest debat pot esperar. El secretari general de Transports del Ministeri de Foment va fer ahir una ponència a la Llotja de Contractació de Girona, dins les xerrades que organitza el Cercle d'Infraestructures i la Cambra de Comerç de Girona. Davant un públic nombrós, va ratificar que aquest any es posarà en servei el tercer rail entre Girona i Figueres, i que per tant els trens d'alta velocitat ja podran circular pel túnel del Pertús. I també va mantenir la data del 2012 com a acabament de les obres del TAV en el tram de la ciutat de Girona, allà on van més endarrerides. Preguntat després pel president de la Cambra, Domènec Espadalé, sobre el soterrament de la línia convencional, Cachafeiro va respondre amb evasives, i davant la insistència, va afirmar que «tot això queda supeditat a l'encaix dels projectes i també a l'encaix pressupostari».
Això, en qualsevol manual de llenguatge polític, s'ha d'interpretar com un ara no toca. De fet, i durant la ponència, l'alt càrrec havia insistit en la necessitat de prioritzar les actuacions a causa de la nova situació econòmica, i a la retallada en noves infraestructures que ha anunciat el govern espanyol. «Les prioritats han de ser amb criteris intermodals, resoldre colls d'ampolla i treure el màxim partit a allò que ja tenim», defensant que es tracta d'una política que no requerirà grans inversions i que en canvi millorarà de manera important la productivitat econòmica de l'Estat.
Corredor mediterrani
Cachafeiro va admetre que el corredor mediterrani concentra bona part del trànsit ferroviari, i que es tracta «del primer corredor logístic i és prioritari l'eix mediterrani, però sense oblidar el corredor central». La connexió ferroviària amb els ports i el foment de la intermodalitat entre mitjans de transport van ser alguns dels objectius que va citar.
També fins a Portbou
El secretari general de Transports també va respondre sobre la implantació de l'ample internacional en el tram ferroviari entre Figueres i Portbou, enllaçant així amb la xarxa ferroviària de la Catalunya del Nord i França. Aquest projecte, reivindicat per diversos sectors empresarials com a alternativa al túnel del TAV per al transport de mercaderies, no tenia data però sí el compromís del govern espanyol. Cachafeiro va ajornar qualsevol moviment en aquest sentit fins que no s'hagi posat en marxa la línia del TAV entre Figueres i Perpinyà i el túnel transfronterer, i es pugui comprovar quin és el volum de trànsit, com l'infraestructura s'adapta a les necessitats tant dels trens de viatgers com de mercaderies i com els dos tipus de comboi es compatibilitzen entre ells. «Llavors ja es veurà si cal fer l'ample internacional fins a Portbou, però primer el que s'ha de fer és aprofitar el que tindrem i, si se satura, ja parlarem d'alternatives», va dir. Preguntat sobre el peatge que els trens hauran de pagar per passar pel túnel, va afirmar que serà un cost semblant al de les operacions de canvi de vies que s'han de fer actualment, i que va situar en uns 600 euros.
Pas de l'eix mediterrani
òscar palauLa reunió de ministres de Transports de la Unió Europea, que s'ha fet aquesta setmana a Saragossa, es va tancar dimecres amb un resultat que representa un pas de gegant per al corredor mediterrani ferroviari. El ministre de Foment, José Blanco, va refermar el compromís de demanar formalment la inclusió de l'eix en la Xarxa Transeuropea de Transports, sense renunciar, però, a l'eix transpirinenc entre Saragossa i Tolosa, que ja en forma part des del 2003. La sensació, però –i més després que França s'hagi definit amb certa claredat a favor dels corredors de Portbou i Irun–, és que la cita significarà el punt d'inflexió per a l'accés del corredor mediterrani a les prioritat –i, per tant, als ajuts– d'Europa. Blanco va defensar que els projectes per l'eix central pirinenc i pel mediterrani són compatibles i fins i tot «complementaris i necessaris» per a l'Estat, tot i que la realitat econòmica actual obligarà a escollir-ne un. El lobby europeu de pressió pel corredor mediterrani Ferrmed s'ha mostrat molt satisfet per la inclusió dins la xarxa prioritària de l'eix, fet que era una de les seves prioritats.
