via pública
La majoria d'ajuntaments encara no s'han adaptat a la normativa de ressalts
És una norma que no és de compliment obligat en carrers municipals però el Servei Català va recomanar seguir-la
La tendència a instal·lar-ne baixa
El 31 d'octubre acabava el termini que el Ministeri de Foment havia donat per adaptar els ressalts a la normativa que havia redactat, segons la qual molts dels ressalts que hi ha instal·lats actualment no serien vàlids. Per exemple, han d'estar suficientment il·luminats i senyalitzats, no poden col·locar-se en pendents de més d'un 5% o en vies molt transitades. Les esquenes d'ase han de ser arrodonides i de quatre metres de llarg com a màxim, i en els passos de vianants elevats les rampes han de fer un metre com a mínim. Pel que fa als elements prefabricats, en funció de la velocitat, poden fer set centímetres d'alt com a màxim.
Molts dels ressalts que hi ha instal·lats en carrers de titularitat municipal no compleixen aquests requisits, si bé la normativa de Foment només fa referència a les carreteres que són propietat de l'Estat. Tot i això, el Servei Català de Trànsit va enviar a principis d'any una carta on recomanava adequar-se a aquestes directrius, ja que en cas d'algun problema o alguna denúncia, un jutge podria estimar aquesta norma com a vàlida arreu perquè és l'única existent. El Servei Català de Trànsit ha assegurat que no tenen un control sobre quants ajuntaments han canviat els ressalts perquè es tractava només d'una recomanació, i que en tot cas dependrà del jutge, quina referència prengui.
Pocs canvis
La realitat és que són pocs els ajuntaments que han eliminat o adaptat els ressalts que no compleixen aquestes característiques, i destaquen que tampoc tenen l'obligació de fer-ho. Per exemple, l'Ajuntament de Figueres admet que no s'han comprovat tots els que hi ha, però que, conceptualment, s'estan adaptant a la normativa: “N'hem rectificat alguns en pendents o hi hem posat més senyalització, i en general els estem posant a l'alçada de la vorera”, ha assegurat la regidoria de Via Pública, alhora que apostava per fer una ordenança municipal.
Isabel Salamaña, tinent d'alcalde de Mobilitat de l'Ajuntament de Girona, explica que, per motius de salut –per exemple de conductors d'autobús– i també per adaptar-se a la normativa, tenen un pla per anar canviant ressalts cada any: “Hem de revisar casos amb molta pendent i també alguns que són massa alts; intentarem que tots siguin passos de vianants”, ha dit, prenent la normativa estatal com a referència.
Finalment, l'Ajuntament de Palafrugell sí que ha retirat tots els ressalts de cautxú que no s'ajustaven a la normativa, i ha suavitzat els més pronunciats. Precisament, el context general de molts municipis és el de limitar aquests elements només allà on és absolutament imprescindible.