Infraestructures

La contra

L'esquena de la ciutat

Girona s'ha escampat sobre el pla, però ha quedat oblidada en les altures. Molts espais al costat de les seves muralles monumentals resten abandonats i degradats

Les muralles de Girona tenen una situació privilegiada, perquè qualsevol altre recinte emmurallat d'arreu del món no permet que des de la seva alçada sigui visible gairebé tota la ciutat, que en canvi aquí s'estén als seus peus. El passeig pel camí que feien els sentinelles és un autèntic plaer a la contemplació per a tota persona que sigui sensible als valors de la ciutat. Per desgràcia, no solem trobar gaires gironins en aquells varals, tot i constituir un excel·lent remei per distanciar-se dels problemes quotidians.

No obstant això, a la base dels murs, l'entorn exterior no ha estat millorat des de fa anys: abandonats aquells espais els dies festius, i convertits en un autèntic caos de vehicles mal aparcats els dies lectius, per la proximitat dels edificis universitaris. En un indret, qualque urbanista visionari va dissenyar-hi un petit llac que havia de reflectir els colors del mur sobre l'aigua, i servir de contrapunt a l'aridesa de la pedra. Aquell estanyol no ha funcionat mai! L'Ajuntament va desistir d'entrada a nodrir-lo d'aigua i de cuidar-lo. La bassa roman buida, excepte quan unes fortes pluges creen per uns instants la il·lusió d'un llac. Després torna a quedar com sempre, brut, ple de fulles mortes, descurat i oblidat. Poc a poc, les peces de marbre que el formaven han anat saltant, i encara romanen per terra, com a testimonis muts del seu abandó municipal. El més lamentable és que hi circulen bandes de noiets que practiquen l'street board amb els seus patins, i per formar-se obstacles que volen superar, arranquen peces i les col·loquen estratègicament per al seu divertiment. Més d'una vegada ens hem dirigit als polítics de la plaça del Vi, demanant que almenys es reparin i tornin al seu lloc les peces arrencades, abans no sigui tot destruït, i calgui un pressupost extraordinari per tornar-ho a fer. Ningú ens ha escoltat, per ara. Fer-hi circular aigua tampoc seria una proesa tan extraordinària. I el resultat fora esplèndid.

A la muralla també s'hi deixen créixer tapereres –les conegudes alcaparras–, una planta que arrela fort en les escletxes i que perjudica la solidesa del mur, que pot esdevenir ruïnós. Amb el bon temps, la planta floreix i es fa forta i resistent, gairebé exuberant, i pot semblar bucòlica, si no fos pel seu poder destructiu.

No gaire lluny d'allà, hi trobem el senyal de trànsit més incomprensible que hi ha a Girona: és retolat en italià (?) amb la inscripció “Dissuassore mobile a scomparsa” i hi era per senyalar una barrera que havia de permetre aparcar només els privilegiats que tinguessin comandament. És clar que fa temps algú –suposem que emprenyat per la discriminació– es va carregar un dels braços de la barrera, i actualment, malgrat la italiana llegenda, el pas hi és franc i hi aparca el primer que arriba.

Ni la universitat –tan propera– ha aconseguit donar vida a l'“esquena de la ciutat”. Girona s'ha escampat sobre el pla, però ha quedat oblidada en les altures. Molts gironins fins i tot ignoren aquests llocs. Tenim confiança, no obstant això, que el nou pla de les Pedreres, i la gent que s'hi ha compromès, serveixi per despertar aquesta zona deprimida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.