obres públiques
Antifrau estira el fil de les licitacions d'obres gironines
L'organisme ha requerit documentació a l'Ajuntament de Girona i a la Diputació de les empreses implicades en el cas de GISA
Les institucions s'ofereixen a col·laborar en la investigació
L'Oficina Antifrau de Catalunya ha demanat informació a diverses institucions gironines per analitzar l'activitat de les empreses que suposadament estarien involucrades en la trama de concessions irregulars d'obres. En concret, diverses constructores de la demarcació estarien presumptament conxorxades per repartir-se les grans obres públiques que es fan a la demarcació.
La investigació gira al voltant de l'empresa pública GISA i el seu gerent d'obres de carreteres a Girona, Jordi Vergé. A més de Vergé, la setmana passada es va detenir un alt càrrec de Rubau Tarrés, així com representants de Construccions Rubau. La instrucció del cas, però, afectaria una desena de constructores de la demarcació. La missió paral·lela d'Antifrau sembla que seria analitzar les obres públiques d'organismes locals i ja ha requerit documentació a l'Ajuntament de Girona i a la Diputació, que de moment hagi transcendit.
També subcontractes
La documentació està relacionada amb concessions d'obres a les empreses implicades en aquest cas. I no només això, sinó també les subcontractacions que han realitzat aquestes adjudicatàries. Sembla que l'objectiu seria estirar el fil i investigar a fons l'activitat d'aquestes constructores, des de les obres encarregades pel govern català fins a les que executen a petició d'organismes locals. El requeriment d'Antifrau es va fer, en tots dos casos, el passat mes de desembre.
Cautela dels partits
La junta de portaveus de la Diputació es va reunir ahir de manera extraordinària i posteriorment va emetre un comunicat en què reconeixia que Antifrau els havia demanat informació en relació amb diverses obres i que aquesta s'ha enviat immediatament. Així mateix, es transmetia la disposició a col·laborar de manera “estreta i rigorosa” amb les entitats policials i judicials. Finalment, demanava respecte a la presumpció d'innocència.
El portaveu de CiU a la Diputació, Jaume Torramadé, va mostrar el seu “respecte màxim a la fiscalia i a l'oficina antifrau, que és el mateix que té la Diputació” i va manifestar la seva seguretat que l'organisme ha tramès tota la informació requerida. Per la seva part, el portaveu del PSC, Narcís Casassa, sosté que “en aquests quatre anys al govern de la Diputació no hi ha la sensació ni la percepció que s'hagin fet les coses malament, al contrari” i va demanar que “de la mateixa manera que la informació s'ha tramés amb rapidesa, s'apliqui el mateix principi en les diligències”.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, explica que a mitjan desembre un tècnic de l'Oficina Antifrau va demanar informació dels projectes d'obra pública de 14 adjudicacions que s'havien fet el 2009 i el 2010.
14 projectes de Girona
Pagans va afirmar que es va demanar una pròrroga “per prepara-ho i al gener i principi de febrer es va entregar”. L'alcaldessa es va mostrar tranquil·la “perquè no és res contra l'Ajuntament, només facilitem i col·laborem amb la demanda feta per l'oficina”. Des d'ICV, Joan Olòriz, es va mostrar molest perquè no se'ls hagués informat, mentre Cristina Alsina d'ERC admetia saber-ho de manera informal. Més crítics han estat PP i CiU, que critiquen que no s'informés tots els grups del consistori i reclamen que s'aclareixi qualsevol responsabilitat. Avisen que demanaran explicacions en el ple que se celebrarà el dimarts dia 8 de març.
Era una pràctica habitual ‘repartir-se' la feina?
L'esclat d'una possible trama de confabulació de les principals constructores gironines per repartir-se la feina d'obra pública a la demarcació ha obert un debat a la societat gironina. I també ha generat moltes preguntes. Realment era una pràctica habitual aquesta distribució d'adjudicacions? Es feia per tal que totes les constructores tinguessin feina o perquè només un cercle concret ho acaparés tot? Es buscava una manera perquè totes les empreses poguessin mantenir els llocs de treball? Si existia la confabulació, es feia utilitzant sistemes il·legals per part de l'administració com suborns i alteracions de preus públics? Qüestions que queden obertes i que hauria de resoldre la investigació que actualment duu a terme la fiscalia anticorrupció i la Guàrdia Civil, en un cas que instrueix el jutjat número 5 de Barcelona.