sospita en les adjudicacions d'obres públiques
CiU evita parlar del càrtel i el PSC defensa la gestió de GISA
La trama de constructores que suposadament es repartien les licitacions d'obra pública a Girona genera diversitat de reaccions polítiques
ERC, ICV i el PP reclamen mesures correctores
La trama del càrtel de constructores gironines que presumptament es repartien les licitacions d'obra pública a la demarcació genera diferents reaccions entre els partits polítics. Només CiU ha descartat fer declaracions sobre el cas que investiga el jutjat número 5 de Barcelona i, d'altra banda, el PSC és l'únic que defensa a ultrança la gestió de l'empresa pública GISA, que depèn de la Generalitat. Cal recorda que la investigació judicial se centra en les licitacions realitzades entre el 2009 i el 2010 per part de GISA, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (ara de Territori i Sostenibilitat), la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i Acesa (pel tercer carril de l'autopista AP-7).
En concret, des del partit socialista es destaca que “GISA sempre s'ha gestionat de manera exemplar” i que això és garantia de la seva transparència. Hi afegeix que, segons el seu parer, “no existeix un cas GISA sinó un cas de competència brutal entre empreses” i que ara cal que treballi la justícia, a la qual dóna tot el seu suport.
La resta de partits es decanten més cap a posicions més crítiques i reclamen la necessitat d'aclarir els fets i de millorar els controls i protocols a seguir en les adjudicacions d'obres. A part del PP, a l'oposició en l'anterior mandat, també ho fan ERC i ICV, que integraven el tripartit però que no dirigien la conselleria de Política Territorial.
Llei de transparència
En aquest sentit, el diputat gironí d'ERC Pere Bosch sosté que aquest cas evidencia la necessitat de dotar-se de nous sistemes de control. “Són necessàries mesures com ara la llei de transparència de la contractació d'obra pública, que ha de permetre que qualsevol ciutadà o empresa pugui saber en quin moment està el procés de licitació d'una obra”, segons el republicà Bosch, que aposta també per dur a terme els “contractes ètics”, que, a països com ara Anglaterra, tenen l'objectiu d'evitar suborns a l'administració i vetllar per una bona gestió.
D'altra banda, Joan Boada, diputat d'ICV per les comarques de Girona, qualifica el cas de “gravíssim” i sosté que “aquesta és una de les maneres com no ha de treballar un empresari”. Afirma, però, que “sortosament són una minoria” i espera que la justícia esclareixi els fets. A part d'això, assegura que el seu partit vetllarà “perquè des de l'administració es facin els controls necessaris” i considera que cal un seguiment estricte perquè des de la Generalitat es posin els mitjans “perquè això no torni a succeir”. Cal recordar que, la setmana passava, Boada va presentar diverses preguntes al Parlament per tal que el govern aclareixi diversos aspectes del cas.
Responsabilitats
Enric Millo, diputat gironí del PP, assegura que no pretén prejutjar el cas perquè encara està sota investigació, però considera que les informacions que s'han publicat generen “molta inquietud”. Segons el seu parer, si es confirma, estarem “davant d'una greu activitat en frau de llei en les adjudicacions d'obres públiques, amb una situació d'il·legalitat que obligarà a actuar”. En segon lloc, creu que, si hi ha hagut connivència de càrrecs o tècnics de la Generalitat, caldrà exigir responsabilitats. Finalment, el PP manté les peticions de compareixença que va demanar, quan va esclatar el cas, del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; del d'Economia, Andreu Mas-Colell, i de l'exconseller de Política Territorial Joaquim Nadal.
El cas del càrtel de constructores ja ha generat quinze detinguts, als quals s'imputa un delicte de suborn i d'alteració de preus en concursos i subhastes públiques.
LES FRASES
Conversa del 2/2/2011
Secretaria: Rubau, digui.
Xavier: Hola, em pot posar amb Joan Serra?
Secretaria: Està parlant. Li dic que li truqui?
X: No, posa'm amb Tarrés, doncs.
J: Sí, hola.
X: Hola, bones tardes. Hauries d'anar..., te'n recordes que vaig amagar uns papers en un arxiu teu?
J: A veure, em vas enviar uns papers, dius?
X: No, no, vaig amagar uns papers a la carpeta de la... de la fresadora. Te'n recordes? (...) Val, obre la meva carpeta.
J: Aquí no hi ha res. Al final els vas canviar, no? Al final vas venir aquí i la vas tornar a treure (...).
X: Tiu, vaig posar una carpeta a dins la de la fresadora 1.900. Et mataré si no la trobes. Amb aquesta carpeta no s'hi juga (riu).
J: Era groga?
X: Sí, era groga (...). Val, la primera fulla que hi ha, llegeix el títol (...). Envia-ho ara mateix per fax.
Un imputat reconeix que es dedica “només a estafar”
Les desenes i desenes d'escoltes telefòniques fetes per la Guàrdia Civil i que s'inclouen en la part del sumari que s'ha fet pública són, en la majoria dels casos, molt reveladores. Tot i això, entre aquestes n'hi ha que criden més l'atenció que d'altres. Per exemple, una de l'1 de febrer, en què Xavier Esgleas Tarifa, alt càrrec de Construccions Rubau i coordinador de la trama, segons la Guàrdia Civil, es vanta d'estafar una empresa, OHL, amb la qual teòricament farà una obra a Romania. El seu interlocutor, Òscar, dóna per fet que cobrarà de més a aquesta empresa. I Esgleas no té cap inconvenient a dir que ell es dedica “només a estafar” però que amb aquesta empresa no s'ha atrevit a fer-ho a la primera, perquè és una empresa gran i experimentada. Tot i això, dóna per fet que, d'una manera o altra, caurà.
Una altra de les obres en què també s'hauria pactat l'adjudicació i el repartiment de treballs va ser l'autovia de Palamós a Platja d'Aro, impulsada pel govern català. Sense embuts, Esgleas assegura que l'obra està pactada però que hi ha un problema amb el betum. Teòricament hauria de ser la UTE qui fes la compra del material però d'aquesta manera no se'n poden aprofitar tal com tenen pensat. Això provoca que reclami al seu interlocutor, Maria, que faci una sèrie de passos: “Els de Servià parlen amb Repsol, tu parles amb Repsol i jo parlo amb Proas i BP. I tirem tots aproximadament al preu de la tarifa de Foment, que és un preu que Repsol ha acceptat en el pacte, d'acord?, i han disparat i hi ha ofertes amb els preus més cars. Jo entenc que has d'enviar una carta dient directament que no et donen crèdit per... facturar directament a la UTE i ja està. Després comprem el betum com havíem quedat, que és el pacte”.
Conversa de l'1/2/2011
Xavier: Amb la trampa magnífica que vuitanta ells, deu tu, deu tu i Copisa i vosaltres porteu l'aglomerat i el... i la... i el formigó... i em feu un preu, i aquest preu és el que mantinc per fer l'obra, amb la qual cosa m'estàs fent una UTE amb el 10 per cent i llavors vols que faci el 40 per cent de l'obra... Doncs mira, ja tinc clar on va la festa. (...)
Òscar: Doncs millor, no? De què et queixes?
X: De res, de res. Si hi ha muntanyes, tiu, les estacions d'esquí són una merda, però les muntanyes...
O: Fet tot... amb tot aquest aglomerat i només el 10 per cent de la UTE, cony, li pots cobrar tres-cents euros, a tres-cents euros la tona.
X: (Riu) Un tiu que està fent obres a Rússia, a Xiquiequinistan, a no sé quantes illes del Carib i no sé què... és a dir, feia de tot menys pinta de poder-lo estafar. És a dir, en una sola reunió. I jo que només em dedico a estafar, doncs, hòsties, em vaig acollonir d'estafar-lo a la primera. Imagina't, bé.
Conversa del 25/1/2011
Xavier: Si vols, si vols et dono els números que hem passat, eh? I passes el número aquest si vols això.
Maria: Com tu ho vegis, si vols, el que a tu...
X: No, no, a mi, a mi... a mi ja em va bé de la manera que... El que has posat tu ja em va bé, és a dir, pactant.
M: Imagino que vosaltres haureu passat un preu més car del que teniu, no? Per guardar-vos alguna cosa, o què?
X: L'hòstia, l'hòstia de més car. Vaja (riu), no més car, l'hòstia de més car.
M: Clar, i amb la transferència després pilleu pasta, està clar, així que no...
X: Exacte, hem fet... el normal, vaja.
(...)
M: Directament estarem fora de comparatiu. No, no sé si... potser el cap d'allà, potser em pot odiar, saps? Però... (riures)
X: El cap d'allà és un paio de Foment que no s'assabenta de res del betum.