Girona vol volar sola
La societat civil i econòmica gironina s'uneix per reclamar la gestió de l'aeroport des del territori
Més de 400 persones van omplir l'Auditori en un acte que va servir per posar de manifest la necessitat del traspàs
Aconseguir la gestió de l'aeroport de Girona és ara mateix un dels principals reptes de la societat gironina. El que passa aquests últims mesos –sobretot a l'entorn de Ryanair, però també amb el disseny del nou model d'Aena– ha precipitat una reacció unànime, excepcional i contundent de tots els agents econòmics i socials de pes de la demarcació. La potència de l'aeroport com a dinamitzador de l'economia gironina i com a nus de connexió internacional ha quedat els últims anys fora de dubte. I ara que ja s'experimenta un retrocés davant el qual gairebé no hi ha marge de maniobra, els màxims representants de la societat civil han decidit actuar per assolir el traspàs de la gestió de l'aeroport. Els polítics han quedat de moment en una volguda segona fila, per visualitzar encara més que aquest clam no té colors. A ells els correspondrà ara prendre nota de l'encàrrec, perquè sigui primer compartit a Barcelona i traslladat i reivindicat ràpidament a Madrid. Alcaldes i alcaldables, presidents, delegats territorials, secretaris i directors generals d'ara i d'abans en van ser ahir testimonis en primera persona.
L'acte va omplir la sala mitjana de l'Auditori de Girona, amb més de 400 persones. Es va organitzar a semblança del que el març del 2007 es va fer a l'IESE de Barcelona per reclamar un canvi en la gestió del Prat. Una xerrada eminentment tècnica, que demostrava els greuges que pateix ara l'aeroport de Girona i que explicava, amb xifres i arguments, el perquè de la necessitat del traspàs de la gestió. Fins i tot va repetir un dels ponents de Barcelona, el catedràtic d'Economia i expert en gestió d'infraestructures Germà Bel. Els altres dos van ser el gironí Joaquim Coello, expresident del Port de Barcelona i ara president d'Applus; i l'escriptor Antoni Puigverd. Puigverd va ser qui va recordar que l'aeroport “no és fill dels anys de mà foradada, sinó que va ser impulsat per la societat gironina els anys 60”, i va remarcar també la necessitat de gaudir d'una llibertat que permeti mantenir els beneficis que comporta.
La clau del nou model
Bel i Coello es van centrar en el model de gestió d'Aena, l'actual i el que es preveu aprovar en un futur immediat. Bel va explicar com l'eclosió de l'aeroport de Girona es justifica gràcies a l'encaix dins el model de Ryanair: una demanda pròpia, proper a una gran ciutat i amb una ràpida operativitat. El desavantatge per a Girona arriba quan la diferència de costos amb Barcelona és mínim a causa del model centralitzat i de preus públics d'Aena. Amb números, Bel va informar de com que els beneficis que Aena obté a Girona contrasten amb les pèrdues de Barajas o el Prat, i com la impossibilitat de poder decidir les taxes en funció d'aquests criteris penalitzen les instal·lacions de Vilobí: “Les ajudes a Ryanair mai han superat els guanys que ha tingut l'aeroport”, va finalitzar.
Coello va insistir en els tres nivells de gestió aeroportuària, que ara s'engloben dins Aena: la navegació aèria, la política comercial i l'explotació i gestió de les instal·lacions. Segons el model habitual a Europa, el primer és competència estatal; i el tercer el fa una empresa a través d'un concurs públic. La comercialització de les rutes, en canvi, reposa sobre decisions territorials: “Administracions i agents socials i econòmics defineixen la política en funció de les rutes o les companyies que més interessen, perquè l'important és l'efecte que té l'aeroport sobre el territori”. Així, amb un model descentralitzat i davant la necessitat de tenir Ryanair, hi hauria una única veu per negociar-hi.
El president de la Cambra i portaveu de l'organització, Domènec Espadalé, va presentar l'acte, que va acabar amb Puigverd llegint el manifest. S'hi reivindica formar part del desenvolupament de l'aeroport, el dret a reclamar-ne la gestió per part del territori per defensar els seus interessos de manera eficient i competitiva, i el traspàs de competències per poder prendre decisions estratègiques. Per tot això i més, “el món empresarial, sindical, social i acadèmic de Girona s'ha unit”. Així acaba el manifest.
LES FRASES
LES XIFRES
Spanair confirma la ruta a partir de la tardor
El mateix dia en què l'aeroport de Girona deixava d'estar connectat amb el de Madrid, el president de la Cambra, Domènec Espadalé, va confirmar la notícia que a partir de la tardor Spanair recuperarà la ruta que ha abandonat Ryanair. Segons va explicar a l'inici de l'acte, el president de Spanair, Ferran Soriano, li va assegurar dimarts mateix amb una trucada que les previsions de la companyia són les d'operar aquest vol tan bon punt s'acabin els mesos punta de l'estiu. En acabar, el director de relacions institucionals i comunicació de Spanair, Jordi Juan –que havia assistit a l'acte per donar suport a la reivindicació en nom de la companyia–, va confirmar les paraules d'Espadalé. Va explicar que la intenció de l'aerolínia és oferir una freqüència diària, que sortiria de Girona a primera hora del matí i tornaria a última hora de la nit. També va matisar, però, que això serà així sempre que no hi hagi cap altra companyia que operi la mateixa ruta, fent referència especialment a Ryanair. De fet, l'última vegada que Spanair va unir Girona i Madrid va ser un vol d'èxit fins que Ryanair va començar a cobrir la mateixa ruta, i va acaparar el mercat. Segons Juan, “el vol Girona-Madrid representarà un esforç important per a la companyia, però vol ser un servei a la ciutadania i també rendible”. De fet, va descartar més rutes des de Girona perquè la seva intenció és centrar-se al Prat, i va admetre que encara estan parlant-ne amb la Generalitat –no hi ha res firmat– però que no entraran en una “negociació mercantil”.
