Infraestructures

tarragona

infraestructures

Principi d'acord per l'accés de les mercaderies al port

El govern, l'Autoritat Portuària i la indústria química consensuen finalment un nou i únic traçat d'accés, a tocar de l'antiga Laboral, per a la línia en ample europeu que s'inclourà al pla director

El que era el primer gran impediment per a la connexió del port de Tarragona al corredor mediterrani ferroviari s'està a punt de resoldre. El Departament de Territori i Sostenibilitat –l'administració competent en matèria de planificació, tot i que l'obra l'haurà d'executar i pagar el Ministeri de Foment–, l'Autoritat Portuària i l'Associació Empresarial Química (AEQT) estan a punt de segellar un acord per definir el traçat del futur accés al complex portuari de la línia en ample internacional per a l'entrada i sortida de les mercaderies en tren cap a França, una de les condicions ineludibles del port per poder afrontar el seu creixement. Les converses a tres bandes es resoldran probablement abans de vacances, com a molt tard la primera setmana d'agost, si bé els avenços en els dies previs a l'aprovació definitiva del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), el 9 de juny, ja van permetre incloure-hi el disseny que tindrà.

Pel costat de la Laboral

La solució que segurament s'aprovarà, proposada pel govern, dibuixa un únic accés en ample europeu al port, i no un de doble com es preveia fins ara. La línia partiria així de la nova estació interna entre els molls de Cantàbria i d'Andalusia, que es construirà l'any vinent just darrere dels terrenys de l'antiga Universitat Laboral. A partir d'aquí vorejaria el complex educatiu fins arribar a vora l'actual estació de classificació d'Adif, transcorrent en paral·lel al pont entre vies de l'autovia de Salou C-31b. Allà es connectaria a l'actual línia convencional entre Tarragona i Reus, si bé abans de Vila-seca es tornaria a bifurcar un ramal exclusiu per a mercaderies, per tal d'anar a buscar el corredor de l'antiga línia Reus-Roda, al llarg de la qual ha de transcórrer sobretot el traçat fins a Castellbisbal, on es connectaria amb l'actual sortida del port de Barcelona. “Hi haurà un seguit de girs i connexions internes del port que no estaven previstes, i així s'aprofita al màxim la infraestructura que hi ha”, resumia el director dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat, Cèsar Puig.

Reduir afectacions

L'objectiu de la proposta és que “les afectacions a la química desapareguin, i no afectin les parcel·les i implantacions industrials”, explicava el director general d'Urbanisme, Pere Solà, que també deixava oberta la porta perquè l'estació de classificació actual es pogués mantenir o bé s'hagués de traslladar i ampliar uns metres més avall, a una zona més propera al polígon Francolí. “Estem parlant amb tots els agents i hi ha una col·laboració estreta per trobar una solució de consens amb el mínim d'afectacions possibles”, ha confirmat també el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font.

Menys perill a Vila-seca

El president de l'Autoritat Portuària, Josep Andreu, admet també les converses, que segons ell haurien de visualitzar al final “una solució que no hipotequés el creixement de la química”. Per això creu que la proposta “tècnicament és una solució bona i viable, també per a la indústria, i és més equilibrada que la sortida pel sud”. A més, recorda, “Vila-seca també la veuria favorablement, i a més suposaria haver de construir menys via nova”. En el mateix sentit Cèsar Puig valorava que “també s'eviten riscos a Vila-seca, perquè no pots atansar el perill de les mercaderies a les poblacions, i es genera molt poca més ocupació del sòl”. Puig també explicava que la proposta final “no està tancada però sí molt avançada” i confirmava que “en poc temps” confia presentar la “solució definitiva”.

Inclòs al pla director

L'anterior proposta, encara inclosa en el pla territorial parcial del Camp de Tarragona, preveia una sortida pel mateix punt però amb importants afectacions a la factoria de Proas, a què l'AEQT es va oposar. A més, incorporava un segon accés directe a la zona d'activitats logístiques (ZAL), que també hauria tingut importants afectacions a empreses com Repsol, Ercros o Bayer, ja a Vila-seca, que ara s'han desestimat. Tot plegat havia bloquejat un acord de traçat dins del pla director urbanístic de l'àmbit central del Camp –el document que ha de concretar el pla territorial–, que es va tornar a aprovar inicialment el 25 de novembre passat deixant aquesta polèmica sobre la taula. El pla es troba des del gener en informació pública per segona vegada, i ara falta encara per exemple que es tanqui el període destinat als ajuntaments. Si bé no se saben encara terminis concrets –dependrà de la complexitat de les al·legacions rebudes, asseguren des del govern– sembla clar que l'aprovació definitiva, un cop analitzades totes les al·legacions, ja inclourà la proposta ara pactada.

LA XIFRA

35
quilòmetres de vies
té ara aproximadament la xarxa interna del port tarragoní; una part ja és d'ample europeu.
Les claus

El dilema del port i de Tarragona

òscar palau

El port de Tarragona, i també les institucions polítiques i econòmiques del territori, hauran d'afrontar aviat un bon dilema. És evident que en temps de crisi cal prioritzar, i és clar que la connexió del port en ample europeu és l'obra més prioritària que cal exigir. En aquest sentit, el fet que els agents locals es posin d'acord per desencallar-ne el traçat és una bona notícia i un primer pas, sobretot perquè l'Estat –al cap i a la fi, l'encarregat de dotar i impulsar l'obra– tingui una excusa menys per demorar-la. El que passa és que el projecte s'integra en el de la línia definitiva de mercaderies en ample europeu fins a Castellbisbal, que ha de passar per l'antiga Reus-Roda, i que sembla que tindrà una tramitació feixuga i plena d'entrebancs que es pot allargar. Per això mateix l'Autoritat Portuària ha treballat en un projecte provisional, que al setembre vinent vol presentar al ministeri, per poder situar les mercaderies a Europa en un any i mig gràcies a un tercer rail a la línia de la costa, com el que els han fet a Barcelona. El problema és que si s'opta per la solució provisional, la definitiva es pot allargar in aeternum i amb això l'aspiració d'alliberar la façana marítima de Tarragona, perquè un projecte i l'altre van lligats. I és que els trens de mercaderies no podran passar per la nova via subterrània per la ciutat, o sigui que abans cal fer-los la seva línia per fora. Dilema a la vista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.