«L'aeroport de Girona tornarà a créixer, però no en les xifres dels últims anys»

–«Des del punt de vista personal ha sigut una etapa molt important i un repte maquíssim, perquè en poques ocasions la vida et dóna una oportunitat de començar gairebé des de zero fins a acabar un desenvolupament com aquest. Pel que fa a la relació amb el territori, crec que ha tingut un impuls molt important, que es continua mantenint, a part de les facilitats que comporta per al territori pel que fa a comunicacions i també per situar-lo en el mapa d'aeroports europeu. Des d'AENA, la valoració també és molt positiva, perquè hem tingut tot el suport dels serveis tècnics, ja que no era fàcil fer aquest desenvolupament en un període tan curt. El normal per fer una evolució així són 10 o 12 anys, però aquí calia una resposta ràpida, i només ho pots fer quan tens els mitjans tècnics, econòmics i humans que t'ajuden i t'empenten. També vull destacar la relació i el treball conjunt amb les institucions, que ha sigut molt bo i que és una de les claus de l'aeroport.»

–«No, han sigut anys molt durs. Hem de pensar que les obres s'han fet en un aeroport en operació, totalment ocupat per passatgers i avions, sense cap problema. Això ha comportat molta feina i moltíssimes reunions de planificació i coordinació. No ha sigut un camí de roses, ha sigut molt dur, però al final val la pena.»

–«Sí que s'intuïa, i per això AENA també es va abocar a anar davant de la demanda, i que es pogués garantir el creixement del trànsit. Tens unes previsions, i una probabilitat d'encertar, però anàvem pel camí correcte.»

–«Encara ens queden coses per acabar, com el nou aparcament, les obres de la terminal... La feina d'un aeroport no s'acaba mai, perquè no només hem de garantir un bon servei, sinó que l'hem de millorar. És un món molt dinàmic, amb canvis tecnològics, d'operació..., i ens hem d'avançar. Normalment les companyies van més ràpides perquè tenen més agilitat; en el nostre cas, per concepció tot el tema relacionat amb infraestructures és més lent, i l'única manera és anticipar-te molt per arribar a temps.»

–«Jo no ho descartaria, però ja no hem de parlar de creixements, si no de consolidació. Estem en un cicle econòmic global, on a Europa tots els aeroports estan perdent trànsit, i aquesta temporada d'hivern es preveu més dura que l'any passat, amb una reducció de vols més important de totes les companyies. Per això ara l'hem de consolidar, però tornarà a créixer quan l'economia es reactivi, si bé no amb les xifres dels últims anys. Aquí parlàvem de creixements del 20 i el 30% anual, i a partir d'una mesura això no és normal, haurem de parlar d'altres xifres de creixement.»

–«Com a mínim aquest hivern no. Però les previsions per a l'estiu vinent sembla que són millors, malgrat que això s'ha d'anar confirmant...»

–«No. Totes les companyies el que fan és reduir avions, vols... Estan en un procés de replegar-se, d'esperar, no d'expandir-se.»

–«Podria ser en algun cas marginal, però crec que gran part dels invents o de les coses susceptibles de canvis ja s'han dut a terme. Si comparem el sector aeri actual amb el de fa 4 o 5 anys, ha canviat substancialment. Sempre hi ha marge de millora, i segur que les companyies estan pensant coses per millorar, optimitzar, traslladar valor... El món és cada vegada més global i competitiu, i qui s'atura, es perd.»

–«Cada aeroport el que busca és tractar tan bé com pugui els seus clients, donar un bon servei. La nostra competència, que és la més difícil, és crear valor, ser àgil. Competir en preus és el més fàcil del món, i ja ho van inventar el Dia, Carrefour... Però competir en crear valor és diferent: per exemple, que el client pugui aparcar davant la terminal, sense ni adonar-se'n creuar la terminal, embarcar... Un altre viatger demanarà restaurants de qualitat, sales VIP... Hi ha diferents demandes al mercat, i si podem incorporar millores ho farem.»

–«Els aeroports serveixen un territori, i dins aquest territori hi poden haver diferents ofertes. Ara per anar a Barcelona pots anar via Reus, Girona o el Prat, i depenent del que busquis, hi aniràs d'una manera o altra. Nosaltres responem a un mercat, no el creem. El mercat és el que ens mana.»

–«L'ha creat, però perquè hi havia la possibilitat. Aquí és a prop de Barcelona, i amb una política de preus ha fet més gran l'àrea de captació. Nosaltres ens adaptem al mercat, però el mercat al final té les seves lleis. Una companyia pot voler venir aquí perquè té millor operativitat: rotació ràpida, preus més baixos... En canvi una altra pot preferir anar a Barcelona per altres motius, per tant són mercats diferents.»

–«Ryanair és una companyia molt dinàmica. Avui qualsevol empresa que vulgui competir cada dia s'està replantejant el seu model. Les opinions d'ara poden canviar d'aquí a tres mesos, i crec que Ryanair té ara mateix aquí el seu mercat, molt ben servit. Això no descarta que pugui atacar una part del mercat des de Barcelona, però crec que el servei que s'ofereix a Girona és suficientment fort perquè sigui operatiu aquí.»

–«Ja està funcionant, però posar en marxa un PIF no vol dir que als mesos següents ja tingui velocitat de creuer. Ara el mercat ho ha de conèixer, analitzar la cadena logística, comparar-lo amb altres...»

–«Sí, perquè ara en tenim poc, i és clar, així qualsevol variació és molt important percentualment. S'ha focalitzat en un mercat molt específic, perquè el mercat de la mercaderia aèria és més competitiu encara que el de passatgers, amb una concentració més gran. Però és un tema que no es pot mirar a curt termini, cal temps perquè el sector el posi en marxa i el faci madurar.»