El pacte per a les infraestructures, sense CiU i el PP i amb reserves dels empresaris
Les entitats empresarials que l'han signat condicionen el seu suport al fet que el quart cinturó sigui una autovia
El quart cinturó ha estat i continua sent l'escull principal del pacte. No hi ha hagut una proposta viable d'acord fins que el PSC no ha estat capaç de consensuar una definició de via que satisfés ERC i, sobretot, ICV. Al document no se'l defineix com a autovia sinó com a ronda Vallès i el tripartit s'hi compromet a plantejar una alternativa de traçat entre Sabadell i Granollers respecte de la proposta avui vigent del Ministeri de Foment. A més, s'hi fa una mena de preàmbul que situa la via en un programa d'actuacions a l'entorn metropolità que «doni prioritat a l'increment de l'oferta de transport col·lectiu i de mercaderies de ferrocarril». Però no és menys cert que ICV també ha hagut d'acceptar la classificació d'aquesta ronda Vallès entre els «nous eixos viaris d'alta capacitat» així com el fet que es plantegi explícitament que la ronda Vallès en construcció entre Abrera i Terrassa tindrà continuïtat fins a Granollers.
Que no serà un eix viari de gran capacitat és difícil de sostenir des del dia que ERC i ICV van acceptar aquest redactat –només cal veure que tots els mitjans de comunicació així ho van interpretar el dia que es va anunciar–. Però també és veritat que el text és un dels menys explícits de tot el document pel que fa a definició i traçat de la via. Per CiU, el PP i les patronals Foment del Treball i Cecot ha estat suficient per no adherir-s'hi. A més, després de signar-lo ahir, la patronal de petites i mitjanes empreses Pimec i el Consell de Cambres de Comerç posaven les seves condicions. Josep González, president de Pimec, deixa clar que la seva adhesió està condicionada al fet que el quart cinturó sigui «una autèntica via ràpida de connexió com a part del corredor mediterrani, i no un sistema de rotondes com s'ha insinuat». González afegeix que, si Pimec entengués que no serà així, no hauria donat suport a la proposta. El Consell de Cambres també entén que el govern del PSC, ERC i ICV abordarà en aquestes condicions la B-40 entre Terrassa i Granollers.
El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, qualifica la proposta d'«ambiciosa» però «realista i possible». Ho demostra des de l'altre extrem la negativa de signar-lo de la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP), que qualifica el pacte de poc sostenible: «600 quilòmetres d'autovia en temps de crisi econòmica, ambiental i ferroviària no són la millor solució per millorar la competitivitat i qualitat de vida de Catalunya».
El president José Montilla reivindica la feina de diàleg i concertació que han fet tots els participants en l'acord i agraeix fins i tot a CiU i el PP l'aportació «positiva i necessària» que han fet. Si no s'hi han adherit és per raons que, segons ell, «ara no toca valorar» –pel PSC, ERC i ICV és clar que no ho han fet per tàctica partidista–. Montilla considera el Pacte Nacional per a les Infraestructures la culminació «d'una colla de processos de debat, planificació i concertació sense precedents» que ha liderat el govern. Recorda que el 2005 es va signar l'Acord Estratègic, el 2006 el Pacte per a l'Educació i els darrers dos anys els de l'Habitatge, la Recerca i la Immigració. Pel President, el que se signava ahir és «probablement el més difícil» perquè mobilitza en l'horitzó del 2020 una inversió conjunta de l'Estat i la Generalitat de 100.000 milions d'euros. Salvador Milà (ICV) reivindica l'«esforç de responsabilitat» dels signants i l'aposta històrica pel ferrocarril. Des d'ERC, Joan Puigcercós celebra l'aposta ferroviària i «la posició determinant» a l'aeroport de Barcelona que el pacte reserva per a les institucions catalanes tant en la gestió financera com aeroportuària i en la internacionalització del Prat.
Els signants
El pacte engloba les infraestructures viàries, aeroportuàries i ferroviàries però també les energètiques, d'aigua, de telecomunicacions, de residus, industrials i agroalimentàries. Per això el signen el president i cinc conselleries del govern al costat dels grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV-EUiA, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis, Localret, les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida, l'Àrea Metropolitana i l'Ajuntament de Barcelona, el Consell de Cambres, Pimec, el RACC, la UGT, CCOO i Unió de Pagesos.
Gestió de l'aeroport
L'acord estableix que les institucions catalanes tindran al consorci de gestió del Prat «la posició determinant» en les decisions sobre els pressupostos, la política inversora, la gestió dels drets d'aterratge i enlairament, les tarifes, els serveis aeroportuaris, les infraestructures i la planificació. Per Puigcercós (ERC) el que caldrà ara és fer-ho realitat en la proposta negociada amb el govern de l'Estat. Pel cap de l'oposició, Artur Mas (CiU), el pacte no resoldrà els problemes perquè «no queda clar quin paper tindran les institucions catalanes i això s'hauria d'haver solucionat».
Rodalies i regionals
Posa l'accent en el servei ferroviari com a model de transport de futur per a passatgers i mercaderies per la seva major sostenibilitat. Rodalies s'ha de traspassar ara a la Generalitat i els regionals de Renfe abans del 2012. Per al futur, estableix la prolongació de les línies 1, 2 i 4 de metro i els FGC entre plaça Espanya i plaça de les Glòries Catalanes, així com la C3 de Rodalies entre Cornellà i Castelldefels i un nou túnel al turó de Montcada. També obre la porta a un nou túnel ferroviari a Horta en la segona fase del pacte i es compromet amb l'eix orbital metropolità i l'eix transversal.
