El director de l'aeroport creu que els sindicalistes volien posar fi a l'ocupació de pistes però no sap si havien instigat a ocupar-les
El director de l'aeroport de Barcelona, Fernando Echegaray, creu que un dels sindicalistes acusats per l'ocupació de les pistes del Prat va intentar, de bona fe, convèncer els treballadors que abandonessin la seva actitud durant tot el dia. El que no sap és si aquest mateix sindicalista i els seus companys havien instigat els treballadors a ocupar-les al matí. Així ho ha declarat davant del tribunal de l'Audiència de Barcelona que jutja 27 treballadors pels incidents que van provocar, el 28 de juliol del 2006, en plena operació sortida de vacances, el tancament de l'aeroport i la suspensió de 600 vols, i van afectar 100.000 passatgers.
Echegaray explica que aquell dia, entre tres quarts de nou i les nou del matí, el van informar que vehicles de servei de l'aeroport bloquejaven l'entrada i la sortida d'avions de la plataforma d'estacionament. Aleshores va anar al centre d'operacions que hi havia a la terminal C, des d'on es podien veure totes les pistes. Quan es va intentar forçar la retirada dels vehicles, uns centenars de treballadors van ocupar el carrer de rodatge dels avions. En aquell moment, per garantir la seguretat de les persones, Echegaray va ordenar l'aturada dels avions que eren a terra. Finalment, els treballadors van acabar ocupant les pistes i Navegació Aèria va ordenar rate 0, una alerta que suspèn els aterratges i les sortides de vols en direcció a Barcelona de tots els aeroports, a més d'obligar a desviar tots els avions que es dirigeixen a aterrar al Prat. El director només reconeix un dels dos sindicalistes d'UGT entre els acusats, Omar Minguillón. Va participar en les dues reunions que aquell dia van tenir la direcció de l'aeroport, Iberia i el comitè d'empresa –aquell dia s'havia sabut que Iberia havia perdut el concurs per prestar els serveis de terra que fins aleshores prestava–. Echegaray creu que Minguillón i els membres del comitè van intentar convèncer els treballadors que desocupessin les pistes. El director considera que ho desitjaven de bona fe però admet que és una impressió personal perquè ell no va ser mai a les pistes, sinó al centre de control. Des d'allí tampoc no va poder identificar-los entre els centenars de treballadors. Ara bé, tampoc no sap si al matí havien instigat el personal a ocupar les pistes. La possibilitat de joc a dues bandes dels líders sindicals és una de les claus que vol aclarir el judici –els dos representants de la UGT s'enfronten a una petició de quatre anys de presó per un delicte contra el trànsit aeri, mentre que els altres 25 acusats, a tres anys–. Un altre testimoni, membre del comitè aquell dia, diu que els dos sindicalistes volien posar fi a l'ocupació i per això van ser insultats i titllats de traïdors per molts treballadors.