Serveis

Aigua calenta de propietat pública, a Caldes de Malavella

Disposar d'un brollador d'aigua calenta a Caldes de Malavella més enllà del perímetre protegit és una font d'ingressos considerable

La recuperació dels terrenys de Repsol farà que l'Ajuntament tingui un pou

El motor econòmic de Caldes de Malavella, és clar que és l'aigua termal i l'activitat que es desenvolupa al seu voltant: balnearis, plantes embotelladores, turisme, salut, etc. Ara, l'Ajuntament, amb el planejament general que es troba actualment en tràmit, tindrà l'oportunitat de disposar d'un sortidor d'aigua municipal, i per tant, de titularitat pública.

Això podria representar per al consistori una font d'ingressos molt notable –el sortidor es troba fora del perímetre de 500 metres que va aprovar la Generalitat el març del 1988, que garanteix el cabal per a empreses com ara Vichy Catalán i Nestlé–, ja que en tenen la concessió.

Fora el perímetre, però, un pou d'aigua termal pot esdevenir un tresor. El sortidor va ser trobat per l'empresa Repsol, als terrenys que ocupaven en una àrea de prop de 80.000 m² per envasar i produir les bombones de butà. Davant la necessitat de trobar pous d'aigua per emmagatzemar-la i poder fer front al perill que suposaria un incendi a la planta, els tècnics van topar amb un brollador important d'aigua termal. Per Repsol, no tenia gaire importància, però el seu valor, pel fet de trobar-se allunyat del perímetre de protecció de les empreses embotelladores i els balnearis, és molt important.

La cessió dels terrenys que ocupava Repsol, situats a l'entrada de la població, va incloure una clàusula segons la qual només s'hi podia fer l'activitat d'emmagatzemar i produir gas butà. En el cas que cessés aquesta activitat, els terrenys automàticament havien de passar novament a ser qualificats com a zona rústega, i de propietat municipal.

L'arribada del gas natural al territori va fer que la planta de butà deixés de funcionar en quedar obsoleta. L'Ajuntament, va veure-hi l'oportunitat de redactar un pla general segons el qual els prop de 80.000 m² de Repsol passen a ser qualificats com a industrials. A més, hi ha el brollador d'aigua calenta, com a un valor afegit pel seu possible aprofitament econòmic, sigui per l'explotació directa de l'Ajuntament, sigui per vendre'l a través de subhasta o per fer-ho a una de les dues grans indústries que viuen de l'aigua termal de Caldes de Malavella.

El pou d'aigua calenta està tapat actualment amb una estructura de ferro, enmig de l'espai en què havien estat les instal·lacions de Repsol, ara abandonades, mig en runes i al voltant de les quals l'herba va creixent arreu.

La guerra dels balnearis per les concessions

Actualment, a Caldes de Malavella hi ha tres fonts d'aigua calenta d'ús públic: la font de la Mina o del Raig de Mel; la dels Bullidors, i la de Sant Narcís. Poden subministrar un cabal de 80.000 litres diaris. L'Ajuntament però, per no malbaratar-la hi ha col·locat aixetes. Això beneficia les concessions de Vichy Catalán i Nestlè, ja que per l'efecte dels vasos comunicants, quan una font no raja el cabal busca una altra sortida i n'augmenta el de l'altra.

El balneari Vichy

a Caldes de Malavella
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.