L'estació de la Sagrera serà mig soterrada i estarà coronada per una gran rambla
El Consell de Ministres va donar ahir llum verd a la posada a licitació del projecte per 677 milions
Casualitats o no, un dia després que l'Ajuntament de Barcelona anunciés que la Sagrera no entrarà en servei fins al 2016, ahir el govern estatal va resoldre una qüestió purament procedimental però de gran transcendència pel que fa al projecte. El Consell de Ministres va acordar que Foment posi l'obra a licitació amb un pressupost que supera els 677 milions d'euros. Un cop feta voltar la clau de la capsa, ara ha de ser el consell d'administració d'Adif qui aprovi –entre els propers dies 21 o 22– l'inici d'aquesta subhasta. Les previsions de l'Ajuntament de Barcelona són que l'adjudicació del projecte es podria fer efectiva en un termini orientatiu de tres mesos.
Del total del pressupost d'aquesta primera fase, 417 milions es destinaran a la construcció de l'esquelet de l'estació, incloent-hi també les vies. Per contra, els prop de 260 milions que completen el lot fan referència als accessos, uns treballs que abraçaran una important extensió de terreny que arriba fins al pont de Bac de Roda o la pastilla coneguda com a triangle ferroviari. El projecte preveu que el tram de vies de 220 metres que va des del pont fins a la infraestructura quedi cobert, una actuació que permetrà crear en el futur un parc d'estructura lineal que relligarà urbanísticament tota la zona.
A banda de ser una obra d'enginyeria de gran complexitat, la Sagrera també es reivindicarà com un projecte d'arquitectura en majúscules. L'estació estarà mig soterrada i tindrà diversos nivells superposats. En els primers s'hi instal·larà la terminal d'alta velocitat, la qual disposarà de quatre andanes i serà de 400 metres de longitud, i una cinquena de 200, totes amb una amplada de 12 metres. També disposarà d'un vestíbul, que tindrà un gran espai central amb les taquilles i una zona comercial. En aquest nivell superior també s'encabirà una estació d'autobusos. Les profunditats de la infraestructura són per a la xarxa de rodalies, que en aquest cas tindrà el vestíbul a dos nivells, i les línies 4 i 9 del metro. En aquesta àrea també hi haurà fins a quatre aparcaments, amb una capacitat per a 2.500 vehicles. Aprofitant el monumental pla d'obres, es farà una profunda remodelació del parc de vies de la xarxa convencional per adequar-la a l'alta velocitat.
El fet que una part substancial de les instal·lacions estiguin sota terra, permetrà que el sostre o superfície de l'estació estigui pràcticament a cota de terra. Per això s'urbanitzarà a imatge d'una mena de rambla que connectarà amb el parc esmentat, el qual naixerà del pont de Bac de Roda. La cirereta del pastís serà una gran pèrgola de formes ondulades que coronarà la infraestructura ferroviària, la qual reforçarà el caràcter ciutadà de l'espai. L'edifici, d'acord amb les expectatives del projecte, incorporarà tecnologia per facilitar l'estalvi de consum energètic.
L'Estat aprova la compensació pel retard del TAV a França
El Consell de Ministres va autoritzar ahir al Ministeri de Foment a modificar el contracte de la concessionària de Figueres a Perpinyà, TP Ferro –en compensació pel retard– amb l'arribada de la línia d'alta velocitat a la frontera francesa. Tal i com ja va avançar aquest diari el mes de novembre, Foment haurà de compensar amb 128 milions d'euros la concessionària. L'empresa té acabat el tram entre Figueres i Perpinyà des del mes de febrer i no funcionarà de manera normalitzada fins al 2012. A més, se li amplia la concessió fins als 53 anys. Fins ara es parlava de 60 milions d'indemnització. En el contracte que van signar Foment i TP Ferro –quan es va adjudicar la construcció i concessió del tram de la via del tren d'alta velocitat de Figueres a Perpinyà– es deia que s'hauria de compensar l'empresa si hi havia endarreriments en el pas de trens per la infraestructura. Com que previsiblement no serà fins al 2012 que la línia funcionarà amb normalitat, el govern espanyol haurà d'indemnitzar TP Ferro per aquests quatre anys.