Un flamant sistema de vot electrònic per a la consulta de la reforma de la Diagonal
Les votacions es podran fer presencialment o per internet del 10 al 16 de maig del 2010
Es tracta d'una iniciativa a la qual no només el govern municipal de Barcelona dóna una gran transcendència política, sinó que serà un esdeveniment que marcarà pauta. Mai abans –mai– a l'Estat espanyol s'ha organitzat una consulta ciutadana d'aquesta magnitud, tant pel volum de votants potencials –1,4 milions– com per la complexitat del projecte urbanístic sotmès al veredicte ciutadà. La data triada per fer-ho va de les 10.00 hores del 10 de maig del 2010, a les 10.00 h del dia 16 del mateix mes. Tots els majors de 16 anys que estiguin empadronats a la ciutat abans del 31 de desembre de 2009 podran participar en l'experiència.
El consistori vol afinar molt en el com es farà la votació i, per això, ha decidit recórrer a una empresa externa que ostenta una posició de lideratge en l'àmbit internacional en aquest segment de mercat. Es tracta de SCYTL, un negoci ubicat casualment a Barcelona al qual, sense anar gaire lluny, el govern noruec acaba de concedir la concessió per desenvolupar l'operatiu electoral del país mitjançant vot electrònic durant els propers 15 anys. És a dir, un grup de solvència contrastada. Aquesta empresa serà la que aportarà el sistema informàtic de votacions que, a més, estarà auditat per un equip de l'UPC per vetllar que compleix amb garanties.
Segons ha explicat Gerard Cervelló, director de consultoria de SCYTL, l'aplicació de la consulta estarà blindat contra un hipotètic atac d'un pirata, «ja que l'experiència diu que és possible que se'n produeixi algun». La part més complexa del muntatge, però, és la que garantirà la confidencialitat total del vot mitjançant un mètode d'encriptació. Això farà possible que fins el tancament del procés electoral, el 16 de maig, no es faci el recompte de tots i cadascun dels vots, en un tràmit que també estarà centralitzat en un únic ordinador –equiparable a una urna digital– i que durarà poc menys de dues hores. A aquest terminal només s'hi podrà accedir mitjançant un joc de claus o contrasenyes que tindran persones diferents. Les possibilitats de frau, per tant, són gairebé nul·les.
I com es votarà? De dues maneres. La primera és presencialment, acudint als centres acreditats que s'instal·laran a cadascun dels 73 barris. Després d'identificar-se, el ciutadà rebrà una targeta que li permetrà exercir el dret directament a un terminal tàctil. Allà podrà triar entre dos projectes o cap d'aquests. L'altra manera de participar és per internet. En aquest cas la validació de l'identitat del votant es farà mitjançant el certificat Catcert, o bé sol·licitant una clau a través del portal de la consulta i que es rebrà via SMS. Els usuaris de banca electrònica o intranets universitàries, també podran utilitzar aquests portals. I que ningú intenti passar-se de llest i votar dues o més vegades, ja que el sistema, l'enxamparà a l'instant.
I què es votarà?
Un cop definida la metodologia, queda concretar el més substancial. El què es votarà. A hores d'ara els serveis tècnics de l'Ajuntament estan treballant en dos projectes de remodelació de la Diagonal que, forçosament, hauran de ser diferents entre si, tot i que hauran d'incloure punts en comú. El més substancial és l'eliminació d'una part important dels actuals carrils de circulació de vehicles. Per entendre'ns, el que ara és una gran avinguda haurà de passar a ser un bulevard. Si als votants, però, no els convenç cap d'aquestes dues opcions, de les quals es farà una àmplia difusió abans de la consulta, sempre podran decantar-se per una tercera casella que, amb algun eufemisme, vindrà a dir que ni un projecte ni l'altre.
En espera, doncs, que es defineixi el contingut de la consulta ciutadana, el ple de l'Ajuntament de Barcelona que es farà avui aprovarà el plec de bases que estableix com es farà la votació. El document disposa d'un ampli consens polític, després que el govern l'hagi pactat amb ERC i CiU. Per ara, l'única formació que s'ha despenjat de l'acord és el PP, que ha expressat dubtes sobre quin serà l'abast de la reforma.
CiU i el PP retreuen a Hereu que calli davant l'Estat
v. planellaEls presidents dels grups de CiU i del PP, Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz, respectivament, aprofitaran avui l'última sessió plenària de l'any per tornar a posar de relleu la suposada submissió de l'alcalde, Jordi Hereu, al govern amic de José Luis Rodríguez Zapatero, un cop s'ha conegut que en els pròxims dos anys les transferències de l'Estat a la ciutat baixaran un 25,5% i obligaran el consistori a endeutar-se per poder quadrar el seu pressupost. Trias i Fernández van coincidir ahir a criticar el «silenci» d'Hereu davant l'anunciada davallada en les aportacions de l'executiu espanyol –recollida en el pla econòmic i financer 2010-2013 que ha elaborat el bipartit– i que, en opinió dels dos líders dels grups de l'oposició, incompleix el tractament «diferenciat» en matèria financera que la llei reguladora d'hisendes locals i la Carta Municipal reconeixen a Barcelona. «L'alcalde obliga els barcelonins a pagar, amb els impostos i les taxes més elevades d'Espanya, la falta de finançament per part de l'Estat i de la Generalitat», va afirmar Alberto Fernández. Per la seva banda, Xavier Trias va presentar els eixos d'un pressupost alternatiu al que avui aprovarà el govern d'Hereu, amb el suport d'ERC, i amb un nivell d'inversions que arriba als 1.000 milions d'euros, contra els 801 milions recollits en el projecte oficial. Per finançar aquesta quantitat, el regidor de CiU, Antoni Vives, va recordar que la capital catalana hauria de rebre 200 milions de les altres administracions en compliment dels preceptes de la Carta Municipal. La federació també planteja que el sector privat assumeixi una part de les inversions a realitzar, a canvi de concessions d'explotació sobre les infraestructures o els equipaments públics, i reduir en 100 milions les despeses supèrflues de l'Ajuntament. Els nacionalistes i els populars també aniran junts a l'hora de denunciar que, al llarg de les negociacions entre el bipartit i els republicans per pactar els comptes pel 2010, s'ha reduït en 4 milions la partida destinada a entitats sense ànim de lucre que es dediquen a lluitar contra la creixent pobresa a Barcelona.