Els joves del Maresme necessiten un mercat més flexible per accedir a un pis
Segons un estudi sobre l'emancipació juvenil a la comarca guardonat amb el premi Joventut 2008
En l'estudi, que és la tesi doctoral de l'autora, s'analitza en profunditat la situació dels joves i la seva emancipació en el període comprès entre el 2005 i el 2008, tot i que es focalitza en el 2007. L'autora analitza els factors que determinen que els joves marxin de la casa dels pares des de les vessants social, econòmica i immobiliària. En aquest sentit, en l'exposició d'ahir, Anna Garcia va defensar sense embuts un seguit de propostes que al seu entendre podrien facilitar el procés d'emancipació que sovint topa amb dificultats i allarga més del compte la permanència del jovent a la llar familiar. Segons Garcia, calen actuacions en l'àmbit de la gestió social de l'accés i la tinença d'habitatge, rehabilitar zones i edificis en desús que siguin susceptibles de transformar-se en habitatges assequibles, i flexibilitzar i diversificar el mercat immobiliari per facilitar altres alternatives, més imaginatives que la tradicional i ja gastada reducció de preus. Per dur a terme aquestes polítiques, l'autora determina que cal la complicitat de les administracions, en primer lloc dels ajuntaments, però no només, perquè els seus recursos són molt limitats. En tot cas, des dels consistoris es detecta amb més facilitat tant la tipologia dels joves que volen accedir a un habitatge com les mesures que cal prendre perquè aquest procés no s'encalli. El premi Joventut distingeix un treball en l'àmbit de les ciències socials i les humanitats que analitzi temes sobre la realitat juvenil actual a Catalunya.
Llars més liberals, emancipació més tardana
L'estudi estableix diferents tipologies de joves en funció de les estratègies aplicades quan es tracta d'emancipar-se. Segons defensa, al Maresme la tipologia més habitual és la de l'emancipació tardana, com a resultat de les llars familiars més liberals, que afavoreixen que els joves no tinguin pressa a marxar de casa dels pares. Aquest retard permet estalviar i consolidar les relacions de parella i és pròpia de parelles estables que formen llars en habitatges de propietat. La minoritària, en canvi, prové dels joves emancipats més aviat, pròpia de les llars més tradicionals i que comporten llars més temporals formades majoritàriament per amistats i en règim de lloguer. Un tercer grup seria el de les llars poc consolidades, unipersonals i en règim de propietat.