Rejovenir recuperant el passat

La reurbanització de carrers i rehabilitacions de patrimoni com la Torre del Llimó fan reviscolar el nucli antic, que ha d'atraure comerç i turisme

Cambrils ha començat a redreçar la mirada del mar cap a la vila, cap al nucli antic, a partir de les actuacions de la convocatòria de la llei de barris de l'any 2006. D'aleshores ençà, s'han acabat la majoria de projectes, que atorguen un aire renovat al barri i que comencen a donar fruits: l'índex d'envelliment el 2007 era del 120% al nucli antic i l'índex d'immigració era 3 punts percentuals per sobre de la mitjana de la ciutat, però l'arribada de joves i persones disposades a restaurar cases a través del programa que subvenciona part de les reformes n'ha matisat la situació demogràfica i social.

Memòria i equipaments

L'eliminació de barreres, l'asfaltat i el soterrament de serveis de 12 carrers han restaurat una imatge que es completa amb la intervenció sobre els elements patrimonials que es compten al barri i que s'omplen amb serveis o centres d'interpretació. A més, s'ha recuperat el refugi de la Guerra Civil, que s'inclourà a l'itinerari de la cultura de la Pau, a més de la Torre del Bou com a centre d'interpretació de la guerra dels segadors. Aquesta setmana és previst que es liciti la rehabilitació del Forn del Tallero i la Torre del Llimó. En el primer, s'hi ubicarà la seu del consorci de serveis socials del Baix Camp i, a més, es museïtzarà l'antic forn. En canvi, la torre s'ha beneficiat, de retruc, de la impossibilitat de l'Ajuntament per arribar a cap acord amb un particular per restaurar la totalitat de la muralla. Malgrat això, la intervenció en la muralla se la plantegen per més endavant, i han demanat una pròrroga a la convocatòria. Però ara per ara, el que s'havia de destinar a la muralla ha permès «adquirir dues finques al costat de la Torre», explica el regidor de Promoció i Relacions Cíviques, Oliver Klein. Així doncs, el jardí amb entrada pel carrer Rovira servirà per a actes culturals, com la part de la torre, i la resta de l'edifici albergarà una oficina de la Cambra de Comerç de Reus, una oficina per a les fires, serveis de promoció econòmica i seu d'associacions com la dels comerciants de centre de la vila.

Cercant locals comercials

Precisament la dinamització comercial és una de les fites que s'han d'assolir, un cop les qüestions d'urbanització ja estiguin encarrilades. Una aparelladora ja fa el seguiment de 50 baixos que es podrien aprofitar per establir-hi un comerç comprovant-ne les condicions, si complirien la normativa i per a quin tipus d'establiment serien adequats. Aleshores, si hi hagués persones interessades, l'Ajuntament faria de mediador per acordar la compravenda. Klein assegura que «ja hi ha gent interessada». De fet, darrerament han obert alguns establiments, com ara una botiga de vins, un centre d'estètica i perfumeria o una botiga de roba.

Què en pensen els veïns?

Els veïns han tingut veu en la planificació i el procés i, en general, estan contents dels canvis al barri. En destaquen la nova imatge i la conservació de l'esperit. No obstant això, n'hi ha que discrepen d'algunes actuacions. Núria Martí, que regenta la botiga d'animals i plantes de la plaça d'Espanya des de fa 27 anys, assegura que als comerços de la plaça els ha fet mal el tancament: «ens ha limitat perquè necessitem la plaça oberta, tant per fer-hi la càrrega i descàrrega com també pel pas de gent.» Però reconeix que els pot beneficiar el canvi de fluxos turístics entre el port i la vila, ja que «si puja gent i veu les botigues, es fa negoci». Sílvia Llorente, nascuda a la vila tot i que ara viu a fora, és més crítica pel que fa a la promoció turística del nucli antic, que considera que té potencial: «no es ven Cambrils com una ciutat complerta, sinó que s'impulsa uns pocs carrers de la costa.» D'altra banda, considera que cal més feina per a la integració d'immigrats perquè encara són «veïns invisibles».

JOAN CARLES MASSAGUÉ AV EL PORTAL

«Hauria estat un gueto i ara és un barri més»

n.s
–Quines necessitats tenia el nucli antic?
–«Portàvem anys dient a l'Ajuntament que no hi feia inversió i finalment va arribar l'ajut. Com tot barri antic, la gent que feia diners marxava a l'eixample i les cases buides es llogaven a immigrats.»
–En què ha canviat el barri amb la reforma?
–«Que ara és un barri més, i si no, hauria estat el gueto de Cambrils. Ha vingut gent nova, s'han estimat més arreglar la casa i, també, influenciats per la bonança de la construcció, s'han arreglat carrers, enllumenat, clavegueram...»
–El canvi de fesomia ha portat canvis socials?
–«Una cosa porta l'altra. Que es vegin els carrers arreglats, que s'obrin petits comerços, que sigui agradable passejar-hi dóna una bona imatge i atrau gent. I quan la proporció d'orígens del veïnat és equilibrada, l'entramat social funciona bé.»
–El ritme d'execució del pla és bo?
–«No es pot demanar més. D'altra banda, hi ha hagut alguns errors perquè l'administració és orgullosa. No és normal que s'hagi enfonsat un carrer (Sant Plàcid) que s'havia remodelat feia un any.»
–Quedarà feina per fer?
–«Un barri és com una casa, quan acabes d'arreglar el menjador has de fer la cuina. Caldrà arreglar la muralla, que la veuran els meus néts. Hem burxat quinze anys i intentarem no perdre el ritme.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.