Una expropietària de Can Fàbregas vol un acord com el dels oncles de Bassas
Denuncia que el tracte amb els parents del regidor de Mataró va ser molt més beneficiós que el seu
Maria Antònia Martí explica que va ser el seu avi qui va comprar la fàbrica que amb el temps es va dir de Can Fàbregas i de Caralt i qui la va explotar com a tint fins que va tancar. Més tard, segons Martí, l'avi va decidir llogar-la a la família Fàbregas i de Caralt, i van ser ells els que la van utilitzar com a fàbrica de paper. Quan van morir l'avi i la seva vídua, la finca es va dividir en quatre parts. El pare de Martí es va quedar les naus que hi havia a la cantonada entre el carrer Biada i la ronda Alfons XII, un espai que tenia més de 100 metres de façana. Mort el pare de Martí, els Fàbregas i de Caralt van comprar la part de terrenys dels seus oncles, però no la seva perquè no ho van voler. «Volíem mantenir les naus en lloguer, tal com estaven», recorda.
La primera proposta
Martí assenyala que fa anys que periòdicament mantenia reunions amb el gerent de Pumsa, César Fernández, i que mai no es va aclarir el futur d'aquesta zona fins que es va parlar de l'arribada d'El Corte Inglés. Aleshores es va redactar un primer projecte de reparcel·lació i Pumsa, a canvi d'obtenir les seves propietats, li va entregar el 15,60% de la torre que s'havia de construir al final de la ronda Barceló. «Segons el gerent, això tenia el mateix valor que la finca que nosaltres aportàvem», explica Martí, que considera que en aquesta valoració no es van tenir en compte ni els metres de façana, ni la situació privilegiada de la finca. Com que no hi estava d'acord, va presentar un recurs contenciós, va fer taxar la finca, i el valor oficial que s'hi va donar va ser de 6 milions d'euros.
En un intent per tancar un acord que Maria Antònia Martí qualifica de «coacció», el gerent de Pumsa va organitzar, segons ella, una reunió amb la promotora que havia de fer la torre de la ronda Barceló. «Ens van oferir tres milions d'euros i em va dir que si no hi estava d'acord Pumsa em situaria en un altre lloc.» Martí no ho tenia clar i menys encara quan l'empresa Naves Biada, que tenia al capdavant de la societat dos oncles del regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), va vendre la seva part de Can Fàbregas per 16,5 milions. Amb el compromís de Bassas i de Fernández de millorar l'oferta, al cap de poc temps es va anul·lar la reparcel·lació que hi havia sobre la taula i se'n va aprovar una de nova. Martí assenyala que, a banda d'expulsar-la de la torre Barceló, li van adjudicar una altra parcel·la on hi ha un edifici vell.
El jutge l'ha citat
Amb les naus industrials que tenia en propietat ja a terra, Pumsa li demana gairebé un milió d'euros com a primera part d'unes despeses d'urbanització. «L'única manera de respondre a aquest pagament és posar a la venda la parcel·la que he obtingut, però encara està ocupada per un llogater», es lamenta Martí. En vista que la situació cada cop es complicava més, l'antiga propietària de Can Fàbregas es va adreçar al fiscal Antoni Pelegrín, que acusa Bassas i l'alcalde de dos presumptes delictes: un contra el patrimoni i un altre d'urbanístic. Ara, el magistrat del jutjat número 3 de Mataró l'ha citat a declarar en qualitat de testimoni. «Teníem una finca heretada del pare, que ens donava uns beneficis cada mes, però l'Ajuntament se'n va enamorar per donar-la a El Corte Inglés i ara per ara no tenim res a canvi», es queixa Maria Antònia Martí.