Mataró culmina la reforma de Can Xammar amb un edifici d'oficines
L'aparició d'un pas de ronda de l'antiga muralla va obligar a retardar l'execució de les obres
Peça a peça, la plaça de Can Xammar s'ha anat transformant. L'alcalde de Mataró va recordar ahir que la reforma d'aquest espai, situat al cor del centre històric de la ciutat, va començar ara farà deu anys amb l'enderroc de l'edifici de Can Xammar, que llavors l'havia ocupat la policia local, però que abans s'hi havia encabit la regidoria de Cultura, el Patronat de Fires i l'Institut Municipal de Promoció Econòmica. L'actuació ha deixat enrere, segons Baron, un racó de ciutat «d'un urbanisme nefast», que va suposar la destrucció de les antigues termes romanes que hi havia, per transformar-ho en un espai públic «de primer ordre» amb equipaments nous, habitatges, comerços, oficines i una gran plaça pública. «Una transformació de les més espectaculars que s'han fet mai al centre històric de Mataró», va afegir-hi el batlle.
Les troballes
L'últim element que quedava de la transformació era l'edifici de la Baixada de les Espenyes que promou l'empresa municipal Pumsa. Una actuació que s'ha retardat més temps del que estava previst com a conseqüència de les troballes arqueològiques de la zona. Al solar, on antigament hi havia quatre cases de cós que es van tirar a terra, van aparèixer cinc murs radials que feien de contraforts interns d'una torre de defensa de la muralla del segle XVI i part del pas de ronda, a més d'una zona de combustió d'un forn, un hipogeu i tres monedes. La necessitat de preservar i integrar aquestes restes van obligar, segons Baron, a modificar el projecte i el disseny final de l'edifici. A canvi, el pas de muralla descobert quedarà com un espai públic d'accés restringit però amb voluntat de fer-lo visitable.
L'immoble, amb una superfície útil de 611 m² que Pumsa té previst posar a la venda, es destinarà a oficines en les dues plantes pis i a usos comercials o de restauració a la planta baixa i al subterrani. Tot i que encara no hi ha cap oferta en ferm, Joan Antoni Baron va assegurar que hi ha hagut «alguns contactes» amb operadors interessats per adquirir els locals. L'acabat de les façanes de la planta baixa és majoritàriament amb vindre, exceptuant el cantó est, que és de formigó vist. Els grans voladissos de l'edifici són, segons els tècnics, la part més singular d'aquesta construcció, que du a terme l'empresa Dentell SL. La inversió que ha fet Pumsa és d'1,8 milions d'euros i està previst que les obres acabin el proper mes de juny.
El dèficit de control social i l'incivisme
Les obres constants a la plaça, els accessos provisionals i els de racons plens de tanques han convertit la zona de Can Xammar en un focus d'activitats «marginals» que han acabat sovint amb queixes veïnals i denúncies per actes incívics. Tot i la pressió policial exercida, botiguers i veïns de la zona, que fins i tot van arribar a recollir signatures, s'han queixat reiteradament que grups de joves s'hi reuneixen fins a altes hores de la nit per beure-hi alcohol, fer aldarulls, pintades i deteriorar el mobiliari urbà. Una activitat que crea malestar i que dóna a la cèntrica plaça de Can Xammar, segons asseguren els afectats, un aspecte de bruta i deixada. L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, n'és conscient i admet obertament que si hi ha un àmbit en el qual han estat «deficitaris» és en el «control social» d'aquest espai. «A mesura que han aparegut més activitats a la plaça, com ara la instal·lació del Col·legi d'Aparelladors, els comerços, la construcció d'habitatges i, ara, aquest edifici d'oficines, s'ha intentat augmentar aquest control, que és clau per al bon ús de l'espai», va defensar Baron.