La remodelació «expulsarà» 51.000 vehicles privats que cada dia circulen per l'avinguda
La connexió del tramvia és una de les pedres angulars del projecte, però, alhora, un dels aspectes més controvertits
Els dos dissenys de reforma de la Diagonal que el govern sotmet a consulta, parteixen d'un mateix pressupòsit. L'avinguda s'ha de convertir en un gran passeig que faci una aposta enèrgica pel transport públic. Això implica que els vuit carrils de circulació de trànsit privat que ara es distribueixen entre els cinquanta metres de secció de la via –als quals cal afegir-hi dos més per al bus– han de quedar reduïts a poc més de dos. L'empresa té una complexitat evident, ja que per aquest tronc de l'avinguda hi passen cada dia 86.950 vehicles privats, dels quals 46.400 són cotxes. Doncs bé, 51.308 d'aquests vehicles hauran d'anar fora si reïx la reforma. La majoria de sacrificats (39.440) serien turismes.
Un projecte d'aquest tipus motiva un cert recel entre molts sectors, des dels quals es planteja la mateixa pregunta: com es redistribuirà tot aquest trànsit? Els responsables municipals sostenen que l'equació és possible, ja que la majoria d'aquests vehicles fan recorreguts curts. De fet, només un 8% dels que entren per Zona Universitària, arriben a Glòries. Els càlculs municipals es basen en el fet que una part d'aquest flux circulatori es desviarà cap als carrers de l'Eixample, on es duran a terme un seguit d'actuacions de microcirurgia –com ara canviar el sentit d'Urgell i obrir a la circulació el carrer Còrsega– per millorar-ne la mobilitat. Ara bé, més de la meitat dels usuaris d'aquests 51.308 vehicles trobaran una alternativa potent i sòlida, almenys en teoria, en la línia 9 del metro, quan funcioni, i el tramvia, la gran esperança del projecte. Perquè un dels fonaments de la reforma de la Diagonal, sens dubte, és fer la connexió de les línies del Trambesòs i el Trambaix a través dels gairebé quatre quilòmetres d'aquest tram de l'avinguda.
La unió de les dues xarxes del tramvia és una vella aspiració del govern de la Generalitat, que, fins fa relativament poc temps, havia topat sistemàticament amb les reticències de l'Ajuntament. Ara, però, el consistori de Jordi Hereu s'ha erigit en ferm defensor del projecte, que ja s'ha inclòs en el pla director d'infraestructures (PDI) 2009-2018. Les previsions són que aquesta connexió permetrà crear una gran xarxa de 33 quilòmetres i 61 parades –cinc de les quals estaran a la nova Diagonal– que anirà des del Baix Llobregat fins a Badalona. Els estudis de mercat vaticinen que aquest tramvia unificat, sense catenària, tindria 50 milions de viatgers anuals (170.000 al dia), la qual cosa representa el doble de la demanda actual. L'aposta, però, no suscita adhesions unànimes. ERC, soci preferent del bipartit municipal, s'estira dels cabells quan veu que les dues propostes de transformació inclouen el tramvia i, per contra, deixen per a més endavant la possible implantació d'altres operadors com els busos d'alta capacitat. El RACC també en critica el dogmatisme, i demana que s'estudiïn altres alternatives com ara utilitzar el túnel de rodalies que vés a saber quan es construirà sota la Diagonal. Ara bé, la reforma tampoc serà una cosa immediata. Si en la consulta s'imposa la solució del bulevard (A) o la rambla (B), les obres no començaran fins al primer trimestre del 2012, i el termini d'execució supera els 30 mesos.
La proposta B o de la rambla
L'eix sobre el qual és basteix aquest projecte és un gran passeig de 15 metres d'amplada, just al mig de l'actual calçada de l'avinguda, en la qual també s'encabiria el carril bici. A banda i banda d'aquesta rambla, hi trobem els corredors per al transport públic (o sigui, el tramvia) i el vehicle privat, amb dos carrils per banda. Els edificis disposen d'unes voreres de fins a vuit metres d'amplada. Per fer aquesta redistribució d'usos i espais caldrà moure, inexorablement, els arbres, i replantar-los a una distància idèntica entre ells, de 12 metres. Des del consistori s'ha assumit el compromís que s'intentarà trasplantar el nombre més gran dels arbres que ara hi ha a la via. Paradoxalment, però, aquesta és la proposta que preveu que n'hi hagi més: fins a 1.604 unitats, a les quals caldrà afegir altres elements, com ara 295 bancs i 378 llums. El pressupost del projecte (70.324.151 euros) és pràcticament el mateix que el del bulevard, tot i que, en aquest cas, la infraestructura per a la circulació del tramvia surt una mica més cara: 65.405.370 euros. En diversos debats que s'han celebrat aquests dies s'ha pogut intuir, amb total nitidesa, que aquesta és l'opció que té més partidaris entre els arquitectes. Per què? Doncs perquè el fet de trencar l'actual alineació de l'arbrat permet donar, segons aquests arguments, solucions més flexibles a les necessitats de la via. En total, la superfície destinada exclusivament a ús ciutadà arriba als 51.124 m².
La proposta A o del bulevard
De les dues alternatives per redibuixar la Diagonal, la A o del bulevard és la més conservadora ja que manté l'actual morfologia de l'avinguda. També respecta l'alineació dels 1.130 arbres que actualment hi ha a la via, i el nombre dels quals, amb aquest disseny, s'incrementaria fins a 1.339. Un estudi municipal conclou que més de la meitat dels exemplars plantats a l'avinguda moriran a mig termini si no es fa la modificació. Per garantir-ne la preservació, la proposta, a banda de defensar la replantació dels que estiguin en fase terminal, preveu col·locar un paviment flotant que permetrà que tinguin un millor drenatge. Aquest bulevard tindrà dos grans passejos laterals, seccionats, però, per un únic carril de circulació per banda per cobrir les necessitats de veïns i comerciants. També es reserva un vial per a bicis. Una de les prioritats de la reforma és que les voreres que donen a la façana s'ampliïn generosament, ja que actualment en alguns trams no superen els 90 centímetres. Doncs bé, amb el bulevard arribaran als 4,2 metres. A l'eix central de l'avinguda és on s'encaixarà el gran corredor viari, reservat al tramvia, altres operadors com ara l'autobús i més trànsit amb vehicle privat. En conjunt, l'espai reservat als vianants tindrà 46.232 m². Ara en té 32.186. També es col·locaran 303 bancs i 550 punts d'il·luminació. El cost de les obres d'urbanització és 70.277.717 euros, als quals cal afegir 54 milions per a la plataforma del tramvia.
