Girona no té química...

Què queda a la ciutat de Girona d'aquell estol d'indústries químiques que temps enrere formaven part important del seu teixit industrial? L'Ajuntament ha publicat recentment el llibre Itinerari químic per la ciutat de Girona, dins una col·lecció divulgativa que proposa circuits per racons insòlits i orientada sensiblement cap a la gent jove que desconeix el teixit urbà, acostumats com estan a recórrer en exclusiva els itineraris que porten des de casa seva a les seves ocupacions o diversions.

Cal dir que els autors han desplegat una gran imaginació i entusiasme per fer aquest itinerari, tota vegada que de la indústria química se n'ha perdut la mena. Recorda fàbriques com ara La Gerundense o La Sociedad Anónima Grober, que macaren el desenvolupament industrial i que van donar ocupació a milers de persones. L'altra gran fàbrica química desapareguda és Indústrias Químicas y Tartáricas, de Palau Sacosta, una de les més importants del món en el seu gènere i que va tancar portes definitivament el 1989, de la qual només es conserva la xemeneia. I la fàbrica Pagans, que produïa gelatina. Només queda en actiu la Nestlé, fabricant cafès, com a empresa industrial. L'itinerari, doncs, s'ha de refugiar donant a conèixer la composició química de les pedres de la muralla... recordar que a l'Argenteria s'hi fabricaven joies... que la Farmàcia Saguer és interessant com a obra modernista o descriure l'enllumenat públic, del ferro que vesteix els ponts, el carbó... i els pols magnètics.

Només s'ha pogut estendre parlant del taller artesà de cromats existent a la pujada de Sant Domènec, fundat el 1947 pel senyor Joan Encesa, pare de l'actual propietari. D'aquell estol de tallers que s'obrien als carrers de la ciutat, omplint-la de remors, olors penetrants i arrossegament de materials, només queda aquesta petita empresa, situada al cor de la ciutat vella, en un lloc impensable. Perquè ocupa el que havia estat la platea del teatre Odeón, del qual encara es poden veure rastres de les llotges, i la gran cúpula que abasta en forma subterrània fins a la mateixa paret del seminari, passant per sota del carrer. El dia de la presentació del llibre, una demostració realitzada in situ va convertir peces de vulgar metall en una meravella neta i cromada, que despertava resplendors. Temps enrere s'hi cromaven parts de vehicles, però en esdevenir-se les grans empreses de fabricació, tot aquest mercat va desaparèixer. Ensesa, però, resisteix el pas dels anys i és persona afable i comunicativa, disposada sempre a rebre els alumnes d'escoles que sovint visiten el taller.

La ciutat s'ha bolcat al sector terciari –els serveis– i han desaparegut també amb les antigues indústries químiques tants oficis que passaven de pares a fills, o de mestres a aprenents. Aquesta guia municipal serveix per recordar que Girona ja no té indústria química, amb poques excepcions. Tal vegada era un fet inexorable, però suposa una fita que també hem perdut, en pro de la qualitat de vida d'una població alegre, assentada i confiada, Ara aquests productes ja ens els trobem fets vés a saber on. La química apareix com una assignatura allunyada de la realitat circumdant, si fem cas dels alumnes de batxillerat. Els experiments químics que els professors exhibien amb tanta expectació davant de l'alumnat actualment només es troben en programes d'ordinador. Ara tot es va tornant virtual...! I els qui volen exercir de químics han d'allunyar-se de la ciutat.