Mancances metropolitanes
Experts en urbanisme qüestionen alguns aspectes de la futura llei de l'àrea metropolitana de Barcelona i rebutgen la divisió territorial en vegueries en un debat organitzat per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
El govern de la Generalitat va aprovar el mes de febrer passat el projecte de llei de l'àrea metropolitana de Barcelona, un ens de govern i gestió que acabarà assumint les funcions de les tres entitats creades l'any 1987 arran de la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona i que n'incorporarà d'altres de noves com ara les d'urbanisme. Segons el projecte de llei, l'àrea metropolitana agruparà 35 municipis de la zona d'influència de Barcelona i tindrà una extensió de 636 km² i una població de tres milions i mig de persones. És una reivindicació històrica defensada des de la Generalitat com una aposta per «racionalitzar» i «reorganitzar» els serveis públics del territori, però que neix amb importants mancances, segons destaquen alguns experts en urbanisme. Entre les personalitats crítiques amb el projecte, encara que per motius diferents, hi ha el geògraf i urbanista Jordi Borja i l'arquitecte Manuel Larrosa. Tots dos van participar en un debat organitzat dimecres per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya a la Casa del Mar, on van compartir taula amb el director gerent de l'Agència Metropolitana Barcelona Regional, Juan Carlos Montiel. Borja, que no està d'acord amb el concepte d'àrea i prefereix parlar de «ciutat plurimunicipal», entén que el futur consell metropolità hauria de tenir moltes més competències que les que contempla el projecte de llei –entre les citades per l'urbanista destaquen habitatge, seguretat ciutadana i equipaments culturals– i hauria de servir «per distribuir la despesa pública». Larrosa, per la seva part, va centrar la seva crítica en l'àmbit de la futura àrea metropolitana, que ell considera «una aberració perquè posa com a frontera la B-30» i deixa fora ciutats com ara Cerdanyola o Rubí, i no cal dir Sabadell o Terrassa. La tesi defensada per Larrosa contempla una gran àrea que aniria des de Martorell a Granollers i que, en opinió de l'arquitecte i exregidor d'Urbanisme de Sabadell, dotaria d'una «identitat conjunta el territori basada en la capacitat productiva», ja que en aquesta zona hi ha el 40% de les grans empreses del país. «Si juguem a olimpíades d'hivern i al turisme, l'espifiem. Hem de ser capaços de fer un projecte basat en la productivitat», va sentenciar.
Contra les vegueries
Tant Borja com Larrosa van ser especialment durs amb el projecte de llei de vegueries. L'urbanista, partidari d'alleugerir l'administració i fins i tot d'agrupar ajuntaments, el va qualificar de «mentider, d'absurd i inflacionista». «Catalunya en té prou amb la Generalitat i els ajuntaments», va manifestar després d'instar a «l'aixecament popular» si finalment s'aprova. L'arquitecte va ser encara més contundent: «És un error de l'Estatut que no es farà mai.»
«Prou places Europa»
V.PEl director-gerent de l'Agència Metropolitana Barcelona Regional, Juan Carlos Montiel, no va dubtar a mostrar-se crític amb el pla territorial metropolità de Barcelona, tot i que va ser un dels membres de la ponència tècnica. «És un pla antic, amb massa normativa que no ha recollit reflexions i anàlisis», va assegurar. Montiel va declarar que «no hi ha consens intern sobre l'àmbit metropolità» i va afirmar que des de la supressió de la corporació metropolitana «s'ha exercit un deficient metropolitanisme». Dos exemples d'aquesta realitat, segons Montiel, són la plaça Europa de l'Hospitalet, «una barbaritat en la seva tramitació», i la decisió que l'estació del tren d'alta velocitat (TAV) vagi a Sants en lloc d'ubicar-la sota les terminals del Prat. Segons Montiel, la nova llei «obre possibilitats de reflexió» i el fet de tenir una comissió d'Urbanisme d'àmbit territorial «permetrà que no siguin possibles més places Europa».