Un altre revés judicial, ara del Suprem, a un edifici de Sarrià
Ratifica la sentència del TSJC que el 2004 va anul·lar el tràmit urbanístic utilitzat per l'Ajuntament per construir tres blocs de pisos a l'illa Sandoz
Els veïns tornen a demanar que s'enderroquin balcons i sobreàtics
Un altre revés judicial per a l'Ajuntament de Barcelona i la constructora Indret Vertical, després que el Suprem ha desestimat els recursos i ratificat, per tant, la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que el 2004 anul·lava els tràmits urbanístics –concretament un estudi de detall– que l'administració va aplicar per construir tres edificis d'habitatges de luxe a l'illa que abans ocupaven els laboratoris Sandoz, al districte Sarrià-Sant Gervasi. Els tres blocs de pisos estan situats en una illa delimitada pels carrers Fontcuberta, Santa Amèlia, Osi i Cardenal Vives i Tutó.
La sentència, ara ferma, declarava il·legals els balcons, perquè estan construïts en un carrer de menys d'onze metres d'amplada, i els sobreàtics, perquè no s'adeqüen a la normativa urbanística. L'estudi de detall anul·lat va ser aprovat en un ple de l'Ajuntament de Barcelona celebrat el desembre del 1997 i el febrer del 1999.
L'enderroc
Davant de la ratificació del Suprem, els veïns tornaran a reclamar al TSJC que s'executi la sentència que segons ells, passa per enderrocar les parts il·legals dels l'edificis i que afecta uns 2.000 metres quadrats entre la superfície que ocupen els balcons i els sobreàtics il·legals. En total i segons els veïns, la il·legalitat afectaria 34 habitatges, bona part dels quals tenen sobreàtics. Els veïns no van dubtar a qualificar l'urbanisme practicat en aquesta zona d'“escàndol polític”, en paraules de Carlos Chica. “Van intentar de totes passades construir el que reclamaven els privats sense atendre ni la normativa ni l'interès general dels veïns del districte”, assenyala. “És vergonyós que hagi de ser el Suprem el que doni la raó als veïns i que sigui l'Ajuntament el que dóna l'esquena als seus ciutadans”, es queixava Jordi Catalan, també veí. És per aquest motiu que els veïns, a més a més de reclamar l'enderroc, també demanaran indemnitzacions i “responsabilitats polítiques i tècniques“ a les persones que van permetre tirar endavant aquesta situació.
L'advocat dels veïns, Eduardo Moreno, considera que l'Ajuntament no pot al·legar que l'obra ja està construïda i que hi viu gent per evitar l'enderroc de les obres il·legals. “Hi ha d'haver una força major molt més gran perquè no es faci complir la llei”, diu.
Argúcia jurídica
Moreno també advertia ahir que l'execució de la sentència podria quedar ara subjecta a un altre recurs de cassació que l'Ajuntament va presentar contra una segona sentència que també donava la raó als veïns. I és que quan el TSJC va anul·lar l'estudi de detall, l'Ajuntament va iniciar paral·lelament un nou tràmit urbanístic, una modificació de pla general metropolità, per legalitzar els aspectes anul·lats per la sentència del 2004.
Tanmateix, aquest segon tràmit urbanístic també va quedar anul·lat pel TSJC en una sentència donada a conèixer el setembre passat i contra la qual l'Ajuntament també va presentar recurs al Suprem. El TSJC va ser molt contundent contra l'urbanisme practicat per l'Ajuntament, a qui s'acusava de practicar un “urbanisme a la carta” i “contrari a l'interès general.
Tretze anys de lluita
Els veïns des del 1997 denuncien els successius tràmits urbanístics que ha anat aprovant l'Ajuntament per permetre la construcció de tres edificis en aquesta illa del districte de Sarrià. “Durant tretze anys les nostres peticions no han estat escoltades ni per funcionaris, ni juristes, ni tècnics ni polítics”, es lamentaven ahir els veïns en paraules d'un dels portaveus, Carlos Chica.
Abans d'arribar als jutjats, els veïns ja van advertir, l'any 2000, de les infraccions urbanístiques del projecte mitjançant una instància al mateix Ajuntament, però llavors no van aconseguir aturar-ho, per la qual cosa ja van optar aquell any per la via judicial.
Ara el Suprem, que ha desestimat tots els motius invocats per l'Ajuntament i l'empresa promotora, imposa a tots dos el pagament de les despeses processals.