Urbanisme

mataró

L'eliminació del subsòl de Can Fàbregas no té encara permís

L'Ajuntament de Mataró està fent tot el possible per aconseguir l'autorització de la Generalitat i enllestir les obres, que es van aturar per ordre judicial

Ampli acord polític perquè el centre comercial s'instal·li aviat

L'Ajuntament de Mataró no té encara via lliure per desfer-se dels elements del subsòl de Can Fàbregas i de Caralt. Des que el jutge va decidir arxivar la querella que s'havia interposat contra el trasllat de la fàbrica i, per tant, va aixecar les mesures cautelars que havien paralitzat les obres, el govern municipal està fent mans i mànigues per agilitar el procés, aconseguir l'autorització de la Generalitat i deixar el solar net perquè El Corte Inglés pugui fer-hi el centre comercial.

El permís havia quedat pendent des del gener de l'any passat com a conseqüència del procés judicial, després de diverses comunicacions entre la direcció general del Patrimoni del Departament de Cultura i el consistori. L'organisme havia informat favorablement del trasllat de l'edifici, dels edicles i de la xemeneia de la nau industrial però no de les restes que s'amagaven sota la fàbrica, on hi ha els fonaments, les cambres de calderes, la carbonera i un pou, entre altres elements, i que encara no s'han pogut tocar i es mantenen intactes. En aquest sentit, la direcció general alerta que si s'opta per eliminar les estructures, com vol l'Ajuntament, la petició s'ha de justificar per la manca de singularitat o de valors culturals. Una feina que els serveis d'Urbanisme municipals ja ha realitzat, malgrat que fonts del Departament de Cultura asseguren que encara estan en espera de rebre tota la documentació necessària per donar el vistiplau al projecte.

El recurs del fiscal

Malgrat el sobreseïment de la causa i que el jutge no hagi vist cap indici de delicte en el trasllat de la fàbrica catalogada, el fiscal coordinador de delictes urbanístics i mediambientals, Antoni Pelegrín, creu que la investigació s'hauria de reobrir, i així ho demana en el recurs d'apel·lació presentat davant l'Audiència de Barcelona. El ministeri públic insisteix a voler demostrar, malgrat que el magistrat no ho ha considerat rellevant, que el canvi d'emplaçament que es va fer del centre comercial –de la ronda Barceló a l'illa de Can Fàbregas– tenia la voluntat d'afavorir econòmicament una empresa, els socis de la qual tenien vincles familiars amb l'actual regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC).

Acord històric per El Corte Inglés

Per primera vegada, tots els grups municipals, excepte la CUP, van aprovar una proposta de resolució durant el ple de dijous a favor de l'arribada d'El Corte Inglés a la ciutat i per celebrar el sobreseïment de la querella de Can Fàbregas. Una moció de mínims, que només disposava d'acords, i que es va consensuar poca estona abans del començament de la sessió. La proposta va aconseguir aglutinar tots els matisos, incloent-hi els de CiU, que havia posat algunes condicions irrenunciables per assolir l'acord. La resposta del regidor independentista Xavier Safont-Tria va ser contundent i, a banda de relatar que el procés per obrir uns grans magatzems estava ple d'irregularitats, va assegurar que l'escrit s'havia presentat en contra del seu grup municipal. També va criticar que el govern es vulgui aferrar a El Corte Inglés “com a cortina de fum per no visualitzar el fracàs de la política d'ocupació municipal”. En la rèplica, el regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), va lamentar “el mal perdre” de la CUP en relació a l'ampli acord polític aconseguit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.