El govern millora les condicions que ofereix als reallotjats per plans urbanístics
Un decret millora la valoració dels habitatges afectats i redueix a la meitat el termini per poder vendre els de substitució
Tal com va publicar aquest diari el 28 de juliol de l'any passat, el decret, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, intenta aplicar el principi del metre per metre. És a dir, que les persones afectades per expropiacions urbanístiques rebran unes compensacions –en forma d'habitatge o de retribució econòmica– més equivalents al valor real del pis que han hagut d'abandonar de manera forçosa. Es tracta, tal com estableix el mateix decret, «d'adequar-se més a la realitat» i solucionar les «disfuncions importants» que hi ha i amb les quals milers d'expropiats s'han vist perjudicats durant anys.
Per fer-ho, s'ha creat una nova tipologia d'habitatges de protecció oficial: l'anomenat habitatge per a afectats urbanístics, que inclou tant pisos nous definitius com d'allotjament temporal, que hauran d'estar situats «dins de l'àmbit de l'actuació urbanística o seguir un criteri de màxima proximitat». Amb la nova figura, els pisos de compensació deixen de ser considerats de promoció pública de règim general. «La valoració dels nous habitatges haurà de ser similar a la dels que deixin els afectats», explica Carme Trilla, secretària d'Habitatge de la Generalitat, que admet que fins ara les compensacions que rebien els expropiats eren molt inferiors al valor que en realitat tenia el pis que deixaven. «Era una valoració totalment irreal», explica.
Un greuge que hauria de quedar resolt amb la nova legislació, que valora el metre quadrat de l'habitatge protegit com el de l'habitatge de preu concertat de Catalunya. D'aquesta manera, la taxació que estableix la normativa recent aprovada va dels 4.000 euros per metre quadrat de la zona A.1 (que correspon a Barcelona capital) als 1.600 euros per metre quadrat de la zona D (que representa els municipis petits i és l'últim esglaó de la taula). «El preu de taxació és gairebé idèntic al que hi ha al mercat lliure», assegura la secretària d'Habitatge.
Dret de «tempteig»
A més d'equiparar la valoració dels habitatges afectats amb la dels de substitució, el decret disminueix fins a la meitat el caràcter de protecció d'aquests habitatges. «És un altre dels canvis importants», explica Trilla. Amb el nou decret, els habitatges deixen d'estar protegits al cap de quinze anys. Un cop esgotat aquest termini, els propietaris poden vendre'ls a preu de lliure mercat. La Generalitat es reserva el dret de «tempteig», és a dir, la preferència de compra sobre el parc d'habitatges d'afectats urbanístics. Carme Trilla afirma que aquesta clàusula s'estableix per poder fer «una mica de vigilància» sobre els habitatges.
El decret té caràcter retroactiu i beneficiarà milers d'implicats involuntaris en planejaments urbanístics d'arreu de Catalunya. Per la secretària d'Habitatge, la nova legislació, que entrarà en vigor al juny, millorarà les condicions que s'ofereixen als afectats per projectes urbanístics.
Una lluita «titànica» decisiva per canviar la norma
i. martínezMés que un alleujament, l'aprovació del decret d'habitatges per a afectats urbanístics ha estat un acte de justícia. «Un premi merescut i treballat», exclama amb un punt de felicitat Asunción Fernández, portaveu de la plataforma de veïns d'afectats pel projecte urbanístic del parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet. «Per fi s'ha acabat el malson. Ha estat una lluita titànica que ha tingut el seu fruit», comenta.
L'any 2006, quan la ciutat discutia el futur planejament d'un parc que havia de convertir-se en el futur pulmó verd de Santa Coloma, el grapat de veïns que vivia, i viu, als seus límits –a l'avinguda de Francesc Macià– començava una lluita aferrissada amb les dues administracions per canviar una legislació que «atemptava» contra la seva «propietat». Sabien que haurien de deixar casa seva, l'hort i el jardí per passar a viure en un pis de protecció oficial, però es negaven a perdre «valor» i a «assumir una protecció de 30 anys». «L'actual norma era il·lògica, nosaltres érem i som els propietaris dels habitatges», recorda.
Durant aquests anys, els veïns de Can Zam s'han reunit infinites vegades amb el Departament d'Habitatge de la Generalitat i l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. Ha estat un treball d'insistència i «de pressió» que els ha acabat atorgant gairebé tot el mèrit del nou decret. A ells i als veïns expropiats del Front Fluvial, també de Santa Coloma. «Han tingut un paper determinat», reconeix Carme Trilla, secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya. «Quan vam començar el procés, teníem al pensament els afectats per problemes estructurals dels edificis, però no tant els reallotjats urbanístics. Els veïns de Can Zam han estat un element important en el decret», assegura.
La portaveu dels afectats de Can Zam es mostra «contenta i agraïda». Segons ella, el més important és que el decret beneficiarà tots els expropiats urbanístics de Catalunya. «El més gratificant és saber que la nostra lluita millorarà les condicions de reallotjament d'altres ciutadans que es troben en circumstàncies semblants», explica. Fernández, però, no dissimula la seva decepció i considera que mai podran sentir-se plenament satisfets. «Continua sense ser una llei justa. Nosaltres perdem patrimoni però ara la pèrdua és clar que és molt més assumible», conclou.