Gran part de quatre càmpings de Blanes passarà a ser de domini públic
Els càmpings haurien de demanar una concessió a l'Estat per continuar la seva activitat
Tant l'Ajuntament com els càmpings de Blanes eren conscients que el projecte del nou passeig de s'Abanell i el fet que el mar hagi anat guanyant terreny temporal rere temporal havia de provocar una variació en la línia maritimoterrestre de Blanes, que delimita la zona que l'Estat considera de domini públic i on pràcticament no deixa dur a terme cap activitat. Tanmateix, l'opció de Costes d'endarrerir-la fins a un bon tram de l'avinguda Vila de Madrid, agafant de ple quatre càmpings, ha agafat de sorpresa més d'un per la importància que representa l'afectació d'una superfície tan gran de terrenys.
Aquests dies hi ha hagut i hi haurà converses per posar fil a l'agulla a les negociacions entre l'Ajuntament i Costes per trobar una sortida a aquesta problemàtica, ja que des de l'Ajuntament no es veu de bon ull aquest atermenament tan important pel que fa a la zona que afecta. En cas que l'atermenament finalment afectés els càmpings, aquests per continuar la seva activitat segurament haurien de demanar una concessió, que seria per un període màxim de 30 anys, ja que segurament no s'acceptaria la possibilitat de compensar-los amb indemnització. Amb aquesta concessió els propietaris haurien de pagar una quantitat a l'Estat i podrien tenir limitacions en la seva activitat.
El que tampoc no queda clar és quan es modificarà la línia maritimoterrestre, però algunes fonts asseguren que podria ser que es dugués a terme més aviat que no pas tard.
Aquest diari no ha pogut a dia d'avui conèixer la posició de la direcció general de Costes.
Els càmpings situats més a la punta de la Tordera han estat el centre de la polèmica política durant els darrers anys. El portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, explicava ahir que els càmpings «han anat posant de mica en mica la tanca més amunt, i estan en situació il·legal». Segons Salmerón, a part de la llei de Costes també hi ha una altra llei referent a zones inundables que situa els càmping en la «il·legalitat». El portaveu d'EUiA-ICV va recordar que hi ha hagut diversos contenciosos presentats contra aquests càmpings durant els darrers anys. Aquestes dues lleis xoquen amb el pla general aprovat fa uns mesos a Blanes i que encara no és efectiu perquè es tramita. En el POUM s'estableix que en aquella zona no s'hi pot edificar, però sí que s'hi permetria l'activitat dels càmpings.
El president de l'Associació de Càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa, va recordar ahir el que estableix el POUM, i va opinar que a partir d'aquí totes les parts implicades han de negociar per arribar a una solució.
Contra l'aparcament
Joaquim Rabassa sí que va ser contundent a l'hora de criticar el govern municipal pel nou aparcament de zona blava tova que es farà darrere el pavelló municipal, ja que considera que no s'hi haurien de deixar aparcar a la nit autocaravanes. Rabassa va assegurar que el col·lectiu farà arribar la seva queixa al govern municipal.
El cas de Castelló i Sant Pere Pescador
m.vicente
La zona de domini públic marítim terrestre afecta també dos càmpings de Castelló d'Empúries, el Laguna i l'Almatà, després que el servei de Costes decidís marcar la part que passa a ser pública de la Muga, el Fluvià i el rec Sirvent. En concret, el ministeri de Medi Ambient va fer unes anàlisis per comprovar fins on arriba l'aigua salada en aquests rius. Des del càmping Laguna, precisament, es queixen que aquestes comprovacions es van fer en època de sequera i per això els rius estaven salinitzats. El responsable de la gestió del càmping, Joan Marc Grau, explica que les afectacions que poden tenir anirien relacionades amb les futures obres que el càmping vulgui fer. «Si volem fer obres a la piscina, per exemple, o a la recepció, haurem de demanar permís a Madrid i això sempre complica les coses», deia el director del càmping. Tampoc els ajuntaments de Castelló i Sant Pere veuen clar que es faci l'atermenament, que marca cent metres de protecció al voltant dels rius, en tan de tros. En concret, per exemple, a Sant Pere s'ham marcat cinc quilòmetres de la desembocadura amunt del riu Fluvià. En aquest cas l'afectació és al club nàutic de Sant Pere i en alguna casa aïllada. Els propietaris són conscients que no és una expropiació però es mostren preocupant