urbanisme
Denuncien que Urbanisme “legalitza irregularitats”
Diverses entitats ecologistes diuen que la Comissió de Girona aprova irregularitats reconegudes en sentències judicials i demanen que sigui un ens més plural i transparent
Diverses entitats ecologistes de les comarques gironines han denunciat que la Comissió d'Urbanisme de Girona “legalitza irregularitats i infraccions urbanístiques consumades”, tot i haver-hi sentències judicials en què es reconeix i es manifesta la seva il·legalitat. L'advocat Eduard de Ribot, que porta diversos litigis de les entitats ecologistes, juntament amb representants d'associacions de defensa del territori com Arítjol, Salvem el Crit, IAEDEN, Salvem l'Empordà i l'ANG, van manifestar ahir que Urbanisme aprova planejaments “absolutament desproporcionats”. Per això demanen que es deixin d'aprovar plans urbanístics que segueixen unes expectatives de creixement “desfasades”, a la vegada que alerten que s'estan legalitzant “irregularitats” i “infraccions urbanístiques consumades”. Per això demanen que es modifiqui la composició de la comissió amb l'objectiu de millorar-ne la “transparència” i proposen que s'incorporin representants de les entitats de defensa del territori.
El pla de Palafrugell
De fet, la compareixença d'ahir va ser convocada per demanar l'anul·lació del pla d'ordenació de Palafrugell, que Urbanisme va aprovar fa cinc anys, així com les requalificacions com a sol urbà de terrenys agrícoles considerats “d'alt valor”. Les entitats consideren que el POUM preveu unes dimensions de creixement “desproporcionades i injustificades”, com ara 5.306 habitatges nous en 12 anys, arribant a una població de 35.813 habitants el 2016, mentre que el 2004 en tenia 19.313. Aquestes previsions de creixement, segons les entitats, vulneren les fixades pel pla territorial director de l'Empordà. També denuncien que el POUM afecta sòls forestals i agrícoles “d'alt valor”, i que perjudica el connector natural entre els espais d'interès natural de les Gavarres i de Muntanyes de Begur.
De Ribot ha denunciat també que a Palafrugell és requalifiqui sòl després d'haver signat convenis amb particulars a canvi de diners. “No es pot planificar el territori a base de convenis amb particulars”, ha lamentat. Durant l'elaboració del nou POUM es van signar divuit convenis entre particulars i l'Ajuntament. D'aquests, set van ser firmats prèviament i durant la tramitació del planejament, i onze van ser signats a posteriori, de manera que, segons l'advocat, no van estar a exposició pública.
Actualment encara hi ha pendent de conèixer la posició del TSJC en relació amb el contenciós que Arítjol i Salvem el Crit va presentar el desembre del 2009 contra el POUM.
LA XIFRA
LA XIFRA
LA FRASE
Plans especials ‘versus' sentències judicials
Les entitats ecologistes van citar diferents exemples per sustentar la denúncia contra la legalització d'irregularitats a partir dels fets consumats. Van recordar que a Roses, la comissió d'Urbanisme no va respectar una sentència que anul·lava la requalificació d'una zona de “valor natural” o a Palau de Santa Eulàlia, on diuen que no es va fer cas a una resolució del DPTOP que ordenava l'enderrocament de dues naus. També van referir-se a dues sentències judicials que anul·laven l'autorització de la instal·lació de l'abocador de Vacamorta, que ha estat legalitzat amb l'aprovació d'un pla especial. I també el cas de la subestació elèctrica de Fonteta, amb tres sentències dictades pel TSJC declarant la nul·litat de l'autorització i amb l'ordre judicial d'enderroc. Els ecologistes lamenten que ha estat legalitzada amb l'aprovació d'un altre pla especial.