“Amb Glòries no tenim cap embolic; anirà a terra”

El famós model Barcelona és la combinació de les aportacions de tres grups de gent molt intel·ligent. Per un costat hi ha els grans enginyers dels anys 60 o 70, els Serratosa o Solans, per l'altre, els grans arquitectes o ideòlegs de la ciutat liderats per Bohigas, i finalment una saga de polítics potentíssims com els alcaldes Serra i, especialment, Pasqual Maragall. Aquests tres col·lectius, junts, van generar un determinat model de ciutat, on hi havia visió, intel·ligència, aposta, risc... Però amb el pas dels anys això s'ha anat degradant, com a fruït d'un procés natural d'esgotament. Amb el temps això també ens pot passar a nosaltres, n'estic segur. L'Ajuntament ha intentat lluitar contra aquest procés, però en els últims anys algú va decidir que ja no teníem un problema d'intel·ligència o visió, sinó de gestió. I això és el que nosaltres volem revertir.

Geni, intel·ligència, vibració, emoció i una cosa molt important, que des de fa deu anys estem treballant en un nou model de ciutat. Per tant, formem part d'aquesta nova aliança necessària entre polítics, arquitectes, sociòlegs, ecòlegs, gent relacionada amb les xarxes socials, i que configura una realitat social que estava camuflada, però que ara haurà d'emergir.

Totalment. Per això hem fet l'estructura de govern que hem fet i, alhora, quan en el seu dia vam pensar la llei de l'àrea metropolitana, nosaltres ja vam plantejar que hi hagués una mena d'entourage de governança que ens permetés actuar de manera coordinada en matèria urbanística a tot l'àmbit metropolità.

En aquests primers dies de govern és evident que no hi hagut una modulació adequada en certes declaracions. Però en el projecte de Glòries no tenim cap embolic. Tenim les idees molt clares i complirem els acords signats. I no pel fet de ser al govern, ara canviarem de posició. Tot ho farem de comú acord amb els veïns i tirarem a terra l'anella. Perquè fer-ho, tal com està previst al pacte de Glòries, genera la transformació successiva de tot l'espai. Ara el que hem de fer és seure amb els veïns, escoltar molt què ens diuen, i anar veient què podem fer. Al voltant de Glòries hem de fer ciutat, perquè posant-hi només edificis espectaculars o movent els encants, no en fas. Hi poses baluernes. El que necessitem al voltant de Glòries és que hi hagi vida.

En aquest tema s'ha de recordar que qui ha posat el comptador a zero no ha estat l'Ajuntament sinó el promotor, en aquest cas el Barça. I esperem que ens expliqui quines són les seves intencions, perquè els terrenys són seus i és el club qui va promoure els canvis. Per tant són ells qui han de moure fitxa, amb el benentès que ha de ser a benefici dels veïns i de la ciutat.

En el moment que es plantegi la transformació, és evident que nosaltres defensarem aspectes que considerem clau, com ara els equipaments a favor dels veïns. Però estic absolutament convençut que la junta actual és molt sensible amb aquesta situació.

S'ha de posar al davant, i més en la situació actual, la necessitat de fer ciutat i no prioritzar el com ho pago. L'urbanisme basat en les plusvàlues està acabat i qui pensi que tornarà, s'equivoca. Nosaltres no recorrerem a aquesta estratègia i, per tant, no serà el nostre model. Per això parlem de fer parc d'habitatge públic en règim de concessió, de partenariat públic i privat o de tirar endavant projectes amb el tercer sector.

El que no puc dir és que farem exactament el mateix que a Nova York. Ara bé, sí que estem explorant totes les possibilitats que hi ha per generar noves alternatives a l'actual model de desenvolupament urbanístic.

Tal com estava plantejat, segurament no en té. Però en canvi allà tenim un solar enorme, i potser que comencem a veure les oportunitats que això ens dóna. Potser ens hauríem de plantejar fer-hi habitatge en dret de concessió, sempre que la gent que jugui amb nosaltres no vulgui multiplicar els seus marges per sis en tres anys. Aquests socis, no els volem. No participarem en aquest model.

El Blau@Ictnia –el nom del projecte– té tot allò que tenen les utopies. Crea energia, mobilitza i està només a l'abast d'aquells que tenen una certa ambició i energia. I nosaltres som aquesta gent.

Ara mateix no podem establir calendaris. És evident que a la Diagonal cal fer-hi alguna cosa. I fem el que hi fem, ha de ser a favor dels veïns i els comerciants de la zona. Allò que s'hi faci, ha d'ajudar a aconseguir que la Diagonal funcioni millor. Tenim quatre anys per actuar.

Així haurà de ser. Collserola no pot ser tractada com aquella franja verda que hi ha damunt de Barcelona. Ha de tenir una frontera difosa entre la natura i la ciutat. Des de la Torre del Baró, passant per les Roquetes, Montbau o Sant Genís hi ha una franja on s'han de produir projectes que, en el seu dia, ja van definir un cert model per exemple a Ciutat Vella. Hem d'aconseguir que la renaturalització de la ciutat passi per aquest espai.

Al capdavant del procés per pactar el pla director hi ha hagut una persona, l'exregidor Ricard Martínez, que s'hi ha dedicat, que hi ha posat entrega, que hi ha donat mil tombs i que ha fet molta feina amb veïns i entitats. El pitjor que podríem fer ara és engegar-ho tot a dida. El que hem de fer és mirar que hi ha damunt, aprofitar el que es pugui, que segur que és molt, i el que generi discrepància amb els nostres plantejaments o els agents, mirar de transformar-ho en sentit positiu. I el debat sobre la gossera, ha d'anar lligat a aquest a procés.

Aquí tenim un problema amb els ritmes. Estem condicionats per la situació financera actual i, per tant, tot depèn de com estiguin plantejats els projectes de transformació. Hi insisteixo, si estan generats a partir de plusvàlues, malament rai. Intentarem canviar el focus. I en el cas de Vallcarca ens hi haurem de posar, parlar amb els promotors, i plantejar que podem fer.