Aquesta setmana els Amics de les Deveses de Salt i la SERS, però també tots els saltencs i les saltenques per extensió, hem perdut una persona que ha estat clau en la recuperació del parc de les Deveses. Una persona que era una incansable i ferma defensora del medi, de l'entorn on va viure des de la dècada dels seixanta.

Parlo de Toni Barrachina, un saltenc a qui, gràcies al seu treball voluntari i espontani, devem la consecució, conjuntament amb els Amics de les Deveses o la SERS, de projectes com ara el salt de la maçana, la bassa dels ànecs amb mirador inclòs, la presa del pla dels Socs i la reintroducció de les cigonyes al parc.

Toni Barrachina, però, també era de petits projectes. Es delia per les petites accions, per les accions que no es visualitzaran fins d'aquí a uns anys, ja que acostumava a plantar arbres en indrets desforestats del parc de les Deveses i a recollir plantes a fi de contribuir a fer l'herbari de Salt.

Segurament, aquestes petites accions el van fer un home més proper. L'home que es convertiria en l'avi de la SERS, un avi que, tot i que pragmàtic, de caràcter un xic difícil i tossut de mena, el jovent de l'entitat s'estimava i s'escoltava atentament, i més quan es tractava de treure recursos de l'Ajuntament per destinar-los al seu estimat parc de les Deveses.

Els que coneixien en Toni saben bé que no era gens amant dels reconeixements ni dels moments tristos, per tant, crec que es donaria per satisfet si, com ell, els saltencs i les saltenques decidim apropar-nos a les Deveses i fer-les nostres, preservant-les com al llarg de més de 40 anys va fer ell.

Siguis on siguis, les Deveses, que tant has cuidat vetllaran per tu.