A tot drap

En temps de crisi l'Apocalipsi s'apodera de la ficció. Fins i tot el cinema d'animació, majoritàriament adreçat als més petits, nota aquesta tendència, i en aquest context es presenta una pel·lícula d'allò més estimulant, Número 9, de Shane Acker.

Es tracta d'una perla gràfica creada a partir d'un celebrat curtmetratge, candidat a l'Oscar i premiat en nombrosos festivals, que ha estat apadrinada per Tim Burton i Timur Bekmambetov (Wanted. Se busca), enamorats d'aquella miniatura preciosa que ara gaudeix de més metratge.

El film narra com en un futur pròxim les màquines s'alcen contra la raça humana, i enmig d'aquest desastre nou petits éssers intenten salvar el poc que queda. Com es pot entreveure, argumentalment no és res extraordinari (to apocalíptic, màquines que exterminen la humanitat, elegits que la poden salvar...). El valor més destacable d'aquesta faula futurista és tant el nivell visual com l'encert en recrear atmosferes encara més lacòniques i ombrívoles que la de la magistral Wall-e.

Això, sense parlar dels personatges principals, nou éssers que, tot i estar fet de draps, betes i fils, desprenen molta humanitat. A més, el grup de Número 9 (el protagonista) esdevé una metàfora de la raça humana en desenvolupament; són enginyosos, inventen i s'adapten. Bé, el que hauríem de fer nosaltres si s'esdevingués el que projecta el cinema.