Caminant per l'infern

Els temps de crisi són propicis per al cinema de catàstrofes, però The road s'acosta al subgènere a través de la veu d'un dels grans narradors nord-americans contemporanis, Cormac McCarthy. Res a veure, doncs, amb 2012, El dia de demà o Monstruós. Si de cas té coincidències amb El temps del llop, de Michael Haneke. No hi ha imatges espectaculars, ni herois que sobreviuen en el caos: el món s'acaba, sí, però no sabem per què, ni si queda un bri d'esperança. Només seguim el viatge cap al no-res d'un pare amb el seu fill, enmig de paisatges desolats, sobrevivint com poden al fred i a la gana, amagant-se d'altres supervivents que practiquen el canibalisme.

Cormac McCarthy va guanyar el premi Pulitzer del 2007 amb aquest relat minimalista, fragmentat, pessimista, que explora l'instint de supervivència, la humanitat, la religió, la paternitat, els valors sobre els quals s'ha construït una civilització a punt d'extingir-se. El director australià John Hillcoat fa una adaptació molt respectuosa de la novel·la. És a dir, més que fidel a la lletra, que també ho és, transmet amb intensitat l'esperit del text, amb la complicitat d'un Viggo Mortensen en estat de gràcia i amb uns meravellosos (és a dir, desolats, infernals) escenaris dels Estats Units.