L'última heroïna «indie»

Sembla que cada any hi ha una pel·lícula dins l'àmbit del cinema independent que és la sensació de la temporada. Aquesta li ha tocat a Precious, la gran triomfadora del Festival de Sundance de l'any passat, on va guanyar tres premis. Basada en la novel·la Push de Sapphire, es tracta de l'enèsima variació feta per Hollywood del conte de l'aneguet lleig: en aquest cas, l'aneguet és una adolescent afroamericana amb sobrepès, violada i embarassada del seu pare (de qui ja té un fill) i maltractada per la seva mare, que descobreix el camí cap a la salvació gràcies a l'escolarització. És a dir, una història de superació personal similar a la de tants telefilms i melodrames sentimentals (com, sense anar més lluny, The blind side, la pel·lícula que està donant premis a Sandra Bullock), però en aquest cas proveïda d'un aire neorealista que li dóna certa versemblança i suavitza l'enorme potencial lacrimogen d'un contingut tan sòrdid. Precious carrega un pèl les tintes en el tremendisme, presenta un acabat més aviat tosc i hi grinyolen les escenes oníriques amb què fa explícita la seva voluntat de conte de fades. Però el conjunt de les interpretacions li atorga un vernís de sinceritat.