El retorn del licantrop

La mateixa Universal que, en l'època daurada de Hollywood, va aportar un grapat d'obres daurades al gènere fantàstic inspirades en els principals mites del terror, estrena ara un remake de la seva pròpia aportació a la licantropia, que va dirigir George Waggner el 1941 amb Lon Chaney Jr. com a protagonista.

La presència d'Anthony Hopkins, la música de Danny Elfman i les pretensions de tragèdia romàntica evoquen, inevitablement, aquell memorable Dràcula de Bram Stoker estrenat ara fa 18 anys. Però salta a la vista que Joe Johnston –que va fer al salt de la direcció procedent del terreny dels efectes especials– no és precisament Francis Ford Coppola. El director d'inofensius entreteniments com Cariño, he encogido a los niños, Jumanji o Jurassic Park 3 desaprofita les possibilitats d'un equip de luxe que inclou el guionista de Seven i Sleepy Hollow i el maquillatge del gran Rick Baker (els efectes especials combinen la tecnologia digital amb l'artesania tradicional). El resultat és convencionalment fosc i tètric, de realització ampul·losa i grandiloqüent i de vacil·lant ritme narratiu, que s'anima una mica quan l'acció es trasllada a Londres (un Londres, per cert, molt semblant a la també vuitcentista Sherlock Holmes).