Matrimoni de conveniència

Miguel Albaladejo diu que Nacidas para sufrir és una comèdia romàntica, i és cert que l'estructura de la pel·lícula té coincidències amb la de qualsevol èxit de Meg Ryan o Julia Roberts. Però si es fa una ullada a la resta d'elements (els personatges, l'entorn, la fotografia, els diàlegs...), s'han de buscar referents ben diferents: en la seva pròpia infantesa, en un poble alacantí fronterer amb Múrcia ple de gent que l'ha inspirat, o en les comèdies espanyoles dels seixanta escrites per Rafael Azcona (El verdugo, El cochecito...). Com si es tractés del Pepe Isbert d'aquells films, la protagonista (interpretada per Petra Martínez) busca una solució rocambolesca per evitar que la tanquin en una residència i l'allunyin de l'assistenta que ha conviscut amb ella els darrers anys (Adriana Ozores). Un matrimoni de conveniència, tot i que en realitat hi ha una passió secreta i mútua entre les dues dones, és la solució al seu problema. El treball de les actrius és excepcional, en una història carregada d'humor negre, amb tombs imprevistos, en què el director mostra un gran amor i respecte pels personatges.