La irrupció del mal

Criatures celestials va ser la pel·lícula amb què Peter Jackson va voler demostrar unes ambicions artístiques que anaven més enllà del gore desbocat de Mal gust i Braindead, tan divertides com desmanegades.

Ara, entre King Kong i la postproducció de la primera entrega de Tintin que ha impulsat amb Steven Spielberg, Jackson torna a un univers similar amb The lovely bones, adaptació de la novel·la d'Alice Sebold que torna a descriure una tèrbola història criminal sobre la interrupció de la innocència adolescent, combinant realitat i fantasia.

Crònica d'un assassinat pedòfil, indagació en l'escapçada vida de la família de la víctima i observació del que ha deixat darrere seu per part d'aquesta –des d'un més enllà tirant a kitsch–, The lovely bones ha estat acusada pels seus detractors de simplificar i esquematitzar l'original literari. I és cert que la pel·lícula –entre el psychothriller i la fantasia sobrenatural– grinyola a estones; però en els seus millors moments resulta una dolorosa exploració de la irrupció del mal en la vida quotidiana; ofereix algun notable tour de force narratiu; i està excel·lentment interpretada (Stanley Tucci està nominat a l'Oscar pel seu llefiscós personatge). I almenys afronta el risc sense por del ridícul.