Universitat entre reixes

Les presons han estat un camp fèrtil per al cinema europeu del darrer any. Ho demostren el cineasta francès Jacques Audiard amb el seu excel·lent Un profeta, que es va endur el Gran Premi del Jurat del passat Festival de Canes; l'ampli triomf de Celda 211 als premis Goya, i Si vull xiular, xiulo, un film romanès de Florin Serbian ambientat en una presó de menors. La Berlinale també va distingir fa pocs dies aquest darrer film amb el Gran Premi del Jurat. Director d'Un heroi molt discret i De batre, el meu cor s'ha parat, Audiard és un veterà que ja s'acosta als 60 anys, i que ha brillat com mai amb un drama carcerari que deriva cap al cinema de gàngsters amb el regust dels clàssics. Amb la voluntat explícita de fugir dels cànons del cinema carcerari nord-americà i del documental social, el director francès traça el recorregut d'un personatge que entra a la presó de molt jove i demostra un gran talent per sobreviure i per anar escalant posicions en aquest entorn tancat, dominat per la màfia corsa. Igual que al film romanès, Un profeta es beneficia de l'excel·lent interpretació d'un jove actor gairebé desconegut, Tahar Rahim, molt ben secundat per veterans com ara Niels Arestrup.