Àries i explosions

Hi va haver un temps que Barcelona es coneixia amb el nom de la ciutat de les bombes. La forta industrialització de la ciutat i el país, en el marc d'un Estat d'estructures de poder gairebé feudals, va donar com a resultat una forta conflictivitat social, una violenta lluita de classes, que té en l'atemptat del Liceu un dels seus símbols: el 1893, l'anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes Orsini a la platea del teatre, una de les quals va esclatar i va causar vint morts.

Cronista de la nostra societat a través de documentals com La Casita Blanca i Arropiero, el vagabund de la mort, Carles Balagué torna al gènere per reviure el famós atemptat, a través de veus tan personals i lúcides com ara Eduardo Mendoza, Lluís Permanyer i Antoni Dalmau; de documents diversos i d'imatges antigues i actuals del Liceu. Però el director no es limita a bussejar en la història: també busca la relació d'aquell atemptat amb la Barcelona actual, a través d'un grapat d'adolescents vinguts d'arreu del món que estudien en un institut del Raval, a pocs metres d'on va ser executat Santiago Salvador. Carles Balagué insinua entre línies que no n'estem tan lluny com ens pensem, tot i que han passat 117 anys.