Escenes d'un matrimoni

Lars von Trier, tot un expert en l'art de la provocació, va tornar a ser el protagonista (no sabem si voluntari) de l'últim festival de Canes, en què va sembrar la polèmica amb el seu últim treball rere la càmera, Anticristo, una al·legoria aterridora i bellíssima alhora de la naturalesa del mal. Aquesta vegada el director danès utilitza el gènere del terror (com al seu dia ho van fer altres grans autors) per conformar un autèntic teatre de l'horror, tan radical i transgressor que no resulta apte per a tots els paladars cinèfils.

La història tracta sobre una parella (Willem Dafoe i Charlotte Gainsbourg) sumida en el dolor per la pèrdua del seu fill que es retira a una cabana del bosc amb l'esperança de trobar calma i recompondre el seu matrimoni. Però les coses aniran de mal en pitjor, i el que havia de ser un refugi de pau es convertirà en el pitjor infern imaginat...

La voluntat de Von Trier és oferir una relectura personal i a la inversa del mite del pecat original (Eva és aquí la que expulsa Adam d'un Edèn que sembla més un infern que no pas el paradís). Els ingredients amb què el director serveix aquesta proposta tan peculiar són essencialment dolor, culpa, terror i brutalitat física.

Per la voluntat de provocació, el film recorda Els idiotes, però segons el cineasta les fonts d'inspiració directes són Tarkovski i Bergman, no debades el film sembla més aviat una versió gore i heavy metal de Secretos de un matrimonio.