«La comunicació és un element estratègic clau en les empreses»

–«Estic molt content; penso que això referma que l'equip que vam formar ha fet el que havia de fer i, per tant, els socis ens han refermat la confiança durant dos anys més.»

–«Dircom neix com a resposta a la necessitat que els professionals catalans que ens dediquem a la comunicació tenim de disposar d'un espai propi per reforçar la nostra professió.»

–«La comunicació és, cada vegada més, un element estratègic clau en la gestió de les empreses, en un món cada cop més complex, on la informació circula cada vegada més ràpidament; per tant, les empreses necessiten professionals com nosaltres per explicar a la societat què fan i què són. Moltes vegades els executius de les empreses no saben com fer servir els nostres serveis ni què pot aportar una bona gestió de comunicació a la seva empresa. Una manera d'atacar això és explicar-ho als futurs directius de les nostres companyies en el cor d'on es formen: a les escoles de negocis.»

–«És absolutament necessari que els empresaris s'adonin que la comunicació és fonamental en la gestió estratègica dels seus negocis. Més tard o més d'hora hi ha moments que s'ha de gestionar la relació entre l'empresa i la societat, ja sigui perquè hi ha una crisi de producte o econòmica. També s'han de saber explicar els bons moments d'una companyia.»

–«Forma part de la tasca de Dircom recordar-los-hi. La comunicació s'ha de reforçar en temps de crisi.»

–«Sens dubte. Una empresa que cotitza en borsa ha de generar una informació continuada i transparent cap als analistes de borsa; una manera de fer-ho és mitjançant la comunicació amb els grups d'interès, que són els que després emeten opinió. Si l'opinió és positiva es genera una confiança que fa pujar les accions.»

–«Les dues són complexes. Les empreses hem fet més els deures de la comunicació externa que de la interna. És una assignatura pendent per a tothom. Per exemple ha estat tot un repte durant el llarg procés de fusió entre Gas Natural i Unión Fenosa.»

–«L'operació que no va sortir ens va deixar moltes lliçons que hem aplicat aquest cop. L'experiència de la comunicació interna ens ha ensenyat que la gent necessita saber què està passant a la seva empresa.»

–«Totalment; per això és tan important la nostra feina. Un dels fundadors de Dircom deia que el director de comunicació és com un director d'orquestra. Treballem diversos aspectes de la imatge i la reputació de les nostres companyies. Com ho fem? Amb elements com el màrqueting corporatiu, com la responsabilitat social corporativa, com la identitat de marca... Instruments que ens permeten anar construint aquesta imatge i reputació de la companyia.»

–«No sé si tenim gaire poder. Un director de comunicació hauria d'aspirar a ser un executiu d'alt nivell.»

–«Forma part de la dialèctica que hi ha entre mitjans i fonts d'informació. Amb els mitjans s'ha de ser honest, transparent i facilitar la feina del periodista, perquè les institucions i les empreses estem sotmesos a l'escrutini de l'opinió pública.»

–«Aleshores és quan s'ha de compatibilitzar la necessitat de ser transparent amb estratègies de marca. En el cas de Gas Natural, tota la informació que tenim està disponible.»

–«No, seria un error. El que és important és que quan es parli de la teva empresa sempre puguis fer escoltar la teva versió, tant si es parla bé com malament.»

–«Ha de ser una persona que entengui el valor de la informació, que entengui el món dels mitjans de comunicació, i que conegui el de l'empresa –que, per tant, tingui una certa formació empresarial o econòmica– i que sigui capaç de liderar equips.»

–«En general tots els països anglosaxons ens porten molts anys d'avantatge, a les cultures mediterrànies, en tot el que fa referència a la comunicació en tots els àmbits. Ara bé, hi ha un determinat segment d'empreses europees que quasi quasi ens podríem mirar cara a cara amb les grans corporacions anglosaxones.»

–«Les institucions públiques són una bona escola per als professionals que es volen dedicar als temes de comunicació, perquè són llocs especialment sotmesos a l'escrutini públic i que haurien de ser especialment sensibles a les demandes dinformació. El públic té dret a saber què gestionen, com ho fan i quins resultats obtenen.»