Nou any, nova ràdio

Poques hores abans de la inauguració de la nova seu de Ràdio Tordera (107.1 FM) hi ha poca gent als estudis. Hi arribo amb temps i observo des de la plaça davant de l'església l'emplaçament privilegiat de l'emissora que es deixa sentir a través d'uns altaveus orientats al carrer. Es troba, com es diu popularment, en ple rovell de l'ou: ocupa l'antiga fonda de Can Floris i té vistes a l'església i a l'ajuntament, on tard o d'hora acaben passant tots els veïns de Tordera. Em trobo amb el director de la ràdio, Albert Sabater, que sembla prou contingut tot i ser el dia oficial de l'estrena. Encara queden serrells per resoldre, però tot sembla prou a punt per passar la inspecció i agradar a qui s'hi apropi. La invitació s'ha fet arribar a un bon grapat de gent, i hi ha copa de cava, o sigui que l'èxit, inicialment, està garantit. La nova emissora ocupa dues plantes de l'edifici. A l'últim pis hi anirà el jutjat de pau, «que sembla que no trigarà gaire». El primer que crida l'atenció en l'estructura és que, a imatge de Catalunya Ràdio, els estudis s'obren a l'exterior amb grans finestrals. «Volíem apropar-nos encara més als nostres oients i ens va semblar que posant cara a les veus que ja coneixen seria molt més fàcil», explica Sabater. I no creieu que els badocs poden arribar a incomodar la gent que hi està treballant o els mateixos convidats? «No. Ja fa dies que emetem i sembla que més aviat és al contrari. La gent no està acostumada a aturar-se i mirar», precisa.

Ràdio Tordera no ha guanyat en espai amb el canvi d'ubicació. El director assenyala que a la seu del carrer de Santiago Rusiñol ja disposaven d'una distribució semblant a l'actual. «Tot i això ara tenim espais més preparats i els estudis estan condicionats no tan sols per emetre àudio, sinó també vídeo, i disposen de més prestacions que ens poden ser útils en el futur», diu Sabater. I la nova casa pot acabar influint en un nou model de ràdio? Albert Sabater somriu. «Després de tants anys som molt conscients de quin és el nostre paper i el desenvolupem amb il·lusió. Treballem a gust i oferim uns continguts d'acord amb qui pensem que és la nostra audiència», argumenta. El director i la resta de gent que treballa a la ràdio són uns ferms defensors d'un model de mitjà de comunicació local basat en els col·laboradors. Un model que moltes emissores veïnes han rebutjat de ple en benefici de produccions més professionalitzades, però que a Tordera funciona molt bé. «En plantilla som tres persones, i tenim una cinquantena de col·laboradors que ens garanteixen producció pròpia en directe de les vuit del matí a les deu de la nit, per després emetre programes gravats. Som molt conscients de quin és el nostre paper», defensa, i hi afegeix que aquesta xarxa de col·laboradors és la columna vertebral de la ràdio. «Ens reunim en assemblea cada mes i les decisions les prenem amb consens», comenta.

Baixem a la primera planta. Un dels col·laboradors col·loca les ampolles de cava en un bidó ple de gel. N'hi ha dos més que comenten com serà la celebració. Em calen imatges dels estudis i quan s'apaga el llum vermell podem accedir a un. Trobem la Núria Pujol en plena feina. Condueix l'espai Sobretaula d'hivern, on hi ha una mica de tot, incloent-hi un concurs que posa a prova els oients perquè reconeguin en aquesta ocasió una masia del municipi. Faig les fotos i comprovo que el telèfon no deixa de sonar. La Núria controla amb mestratge tant el telèfon com la taula de so i l'ordinador. Són molts anys de fer la ràdio que Tordera escolta.