«La televisió local arrelada està aguantant millor la crisi»

–«És una paradoxa, però en molts processos d'incorporació de nova tecnologia, sovint el món local té una agilitat que no tenen els grans. Però la TDT suposa per al món local entrar de ple dret a ser reconegut com un operador amb uns àmbits i amb unes competències que al llarg dels 29 anys d'història de la televisió local, no s'han tingut. Per tant, sí que la TDT, a part de punt d'arribada per poder continuar emetent com a televisió, suposa per al món local la seva ordenació, i un nou dibuix. De la televisió local identificada en el municipi passem a una televisió de proximitat, supralocal, que en alguns casos coincideix amb la comarca o aplega dues comarques. Però això també suposa posar en competència operadors que fins ara no ho havien estat; és un veïnatge forçós i una relació complexa.»

–«Correcte. El problema de molts canals és trobar el seu espai i la seva especificitat. El món local la té i no pot decebre el ciutadà. Si el ciutadà veu uns continguts a la tele local que creu que no li són propis, tant per tant se n'anirà a veure una pel·lícula estrenada fa dos anys. I amb això no podem competir mai. I la singularitat la donarem amb tots aquests continguts amb els quals ens podem sentir reflectits, perquè nosaltres som els protagonistes. I aquesta és l'essència de la televisió local. Per això la programació en cadena de la Xarxa s'emet en franges toves perquè el prime time local està protegit. Hem de tenir una visió de poder explicar el món des de la vessant local.»

–«Hem arribat aquí perquè tots plegats vam creure que era un escenari possible. Segurament la crisi ha fet veure que aquest mapa no és tan viable com crèiem tots plegats. Però es va fer un esforç per salvar o protegir el model de la televisió local existent. I ens podem obsessionar a voler fer un dibuix artificial, però al final la realitat s'acaba imposant. I crec que, en un primer balanç, s'està demostrant que aquells canals locals que funcionaven continuen funcionant, evidentment amb la crisi amb moltes més dificultats, però són els que l'estan suportant més bé.»

–«Correcte. Vol dir que la televisió local que dóna resposta a una realitat local té força i té musculatura i està suportant millor la crisi que altres operadors que, amb interessos igualment legítims, intentaven explotar un canal amb uns altres models de negoci i de serveis que segurament no tenien aquesta identificació tan local.»

–«Allà on ha existit una televisió privada que està cobrint molt bé el seu servei públic, la televisió pública no s'ha posat en marxa. Aquest és el cas de Girona, Figueres, Lleida, Reus... Per tant, després d'aquesta transició, la realitat s'imposa i ens trobem amb un mapa no gaire diferent del que teníem a l'inici, segurament amb algunes variables. Crec que un cop superada l'apagada analògica, serà necessari fer una revisió; corregir allà on hi hagi hagut dèficits. I caldrà la voluntat de tots.»

–«La XAL quan es va posar en marxa, el 1999, va veure amb tristesa que s'acabés creant una altra estructura paral·lela el 2002. Però els instruments no s'estan doblant ara com fa uns anys quan es tenien dos sistemes de distribució per satèl·lit. Amb internet, les teles es descarregaran el programa d'un servidor o d'un altre. I des del punt de vista de continguts, hi ha una oferta que genera indústria, mou mercat i complementa la programació dels canals locals.»

–«Per aquells que tenen una sensibilitat més local i que responen a l'interès de la majoria. Quan parlem de programació local, parlem de trobar el punt d'equilibri en l'eficiència de la producció i no perdre el valor local.»