[D]
0
11 febrer 2010 2.00 h

TV3 prepara una minisèrie sobre Ermessenda de Carcassona amb Laia Marull de protagonista

Lluís M. Güell iniciarà el març el rodatge d'aquesta ficció històrica d'Ovideo TV

Ermessenda se centrarà en la biografia de la comtessa de Barcelona, Girona i Osona, considerada la primera dona política de la història de Catalunya. Les guionistes del projecte, Mercè Sàrrias i Núria Furió, no només han volgut fer un tractament biogràfic, sinó que la minisèrie apostarà per un llenguatge contemporani que fugi del classicisme convencional amb el qual normalment es tracta la història a la televisió.

«Arnau», el precedent

Ermessenda segueix la línia de projectes de ficció televisiva de gran envergadura com ara Les veus del Pamano o Serrallonga. De fet, Lluís Maria Güell ja havia dirigit d'altres produccions basades en grans corpus dramàtics com ara Arnau, els dies secrets (1994), coproduïda també amb Ovideo. Arnau va marcar un abans i un després en aquest tipus de ficcions, ja que va ser la primera sèrie televisiva rodada en condicions cinematogràfiques. Güell també va dirigir la minisèrie Entre el torb i la Gestapo (2000). En una entrevista a Serra d'Or, Lluís M. Güell destacava que Ermessenda era «una dona amb una força extraordinària» que podia «generar un molt bon producte televisiu».

Amb el personatge d'Ermessenda de Carcassona, l'actriu Laia Marull –que es va donar a conèixer amb Estació d'enllaç (1994-1996)– retorna a la televisió després d'anys centrant-se en el cinema i el teatre. Els seus últims treballs televisius són de finals dels noranta; dos telefilms que precisament va dirigir Lluís M. Güell: Pirata i Primera jugada.

Manar en un món d'homes

Ermessenda de Carcassona va tenir un paper cabdal en la política catalana del segle XI. Va dirigir els afers comtals de Barcelona, primer com a esposa de Ramon Borrell i després com a tutora del seu fill Berenguer Ramon I fins a la seva majoria d'edat i, més tard, com a tutora del seu nét, Ramon Berenguer I. Ermessenda va tenir una relació molt estreta amb l'Església catalana de l'època. En aquest sentit, va impulsar la fundació del monestir femení de Sant Daniel de Girona i el masculí de Sant Feliu de Guíxols. El sepulcre d'Ermessenda, que es conserva a la catedral de Girona, és un dels llocs més antics on es veuen els pals vermells sobre fons daurats de l'escut comtal de Barcelona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a